La Exposición (1886-1889)

Órgan oficial de la Exposició Universal de Barcelona de 1888.

 Es va publicar entre l'agost del 1886 i fins a setembre de 1889. Publicada en castellà, era de periodicitat quinzenal primer i després irregular.

 Fou dirigida per Salvador Carrera.

Setmanari del Baix Llobregat (1977-1978)

L' ermità, pagés de Collbató, que a finals del segle passat feia de guia a les Coves del Salnitre ( sembla el Ponis disfressat)








Títol:   Setmanari del Baix Llobregat

Subtítol: Periòdic Independent  Surt els Divendres

Idioma: Català

Format: 31,50 x 47 cms.

Preu: 25 Ptes.

Adreça: Rubió i Ors, 54 Sant Boi de Llobregat

Periodicitat: Setmanal

Període de publicació: 1977-1978

Números editats:

Fundador i Director executiu: Joan Catellà i Gassol

Director: Anicet Pausas i Mestres

Director periodista: Rosa Massagué i Dalmases

Compaginador: Raúl Pascuali

Temàtica: Informació local i comarcal

La Flaca (1869-1876): els colors de Tomàs Padró i Pedret

" (..) Cap al 1860 s' estableix a Barcelona Carles Labielle i Lorenzi (1825-1878), que havia nascut a Còrsega i que havia fet l' aprenentatge de litògraf a París. La seva arribada revoluciona les activitats editorials i permet que l' any 1869, concretament el dia 27 de març, surti al carrer una revista que haurà de fer història:  La Flaca. "

" Totes aquestes revistes, a part d'iniciar un camí per a una premsa que hauria de ser esplendorosa, tingueren la virtut de donar donar a conèixer una sèrie de dibuixants excepcionals.
El més excepcional de tots aquests dibuixants, però, fou Tomàs Padró i Pedret que en el seu temps, era el caricaturista i dibuixant més famós i popular. Havia nascut a Barcelona l'11 de febrer de 1840 i, després d'haver estudiat a l' Escola de Belles Arts i d'una breu estada a Madrid, començà a dibuixar en les publicacions de l'editor Innocenci López El Tiburón, Lo Xanguet, Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare, a part de moltes altres que li demanaren col.laboració, tant d' Espanya com de l' estranger."

" (..) La que li proporcionà, però, més popularitat fou La Flaca, amb les làmines a tot color, i en les quals donava sortida a la seva vena satírica amb un èxit dificilment igualable."

El punt àlgid de la seva producció es produeix amb la col·laboració a La Flaca, i els títols que la segueixen; aquest setmanari és considerat com un dels millors de l'època gràcies, segons Conrad Roure, a les pàgines a color de Tomàs Padró. L'enorme treball que realitzava el va obligar a muntar un estudi amb col·laboradors que cooperaven en la recerca documental. 

Val a dir, amb tot, que no hem de valorar Padró únicament com a artista, sinó també com a periodista; tal com diu Ivan Tubau a Treballs de comunicació...: 'Em penso que la caricatura de premsa és, molt més que no pas un subgènere pictòric o gràfic, un gènere periodístic. I un gènere periodístic d'opinió, equiparable a la crítica cultural o a l'article, fins i tot quan és utilitzada com a mera il·lustració'.


" (..) Tomàs Padró fou també un pintor destacat i té diverses obres al Museu d'Art Modern. Durant els darrers anys de la seva vida fou professor a l' Escola de Belles Arts i a l' Escola de Sords-muts de Barcelona. 
Va morir molt jove, d' unes febres tifoidees, el dia 16 d' abril de 1877."

Continua Lluís Solà a "Un Segle d' Humor Català" :


"(..) Aquesta revista, escrita en castellà, però indubtablement pensada i feta per catalans, republicana i anticarlista, incorporava per primera vegada la novetat de les grans làmines a color que ocupaven les dues pàgines centrals i que, impreses pel procediment litogràfic, conserven, encara avui, la frescor de les tintes i la perfecció de la impressió.
Aquestes làmines, gairebé sempre amb dibuixos de l'actualitat política realitzats per Tomàs Padró (Wº i Aº Wº), donen a la col.lecció de la revista, a part de l' interès històric, un gran valor material."

"(..) La Flaca, que representa Espanya i el seu lleó que havien anat enflaquint, sortí durant cent números seguits (fins el 3 de setembre de 1871),però les seves campanyes l' havien feta malveure i fou suspesa. Com era normal en aquell temps, el 17 de gener de 1872 sortia, amb el mateix format (44,50 x 31 cms) i presentació, però amb un altre títol: era el número 1 de La Carcajada, que a partir del núm. 17 havia d' esdevenir La Risotada i el núm 19 ja era  La Risa. El num. 20 recupera altre cop el títol de La Carcajada, que dura fins al núm. 37. Després, del 37 al 84 (4-X-1873), ja es diu, sempre, La Flaca."

" (..) La Flaca té el valor d' un document únic referent a la mort d' en Prim, a la coronació d' Amadeu de Saboia i a la proclamació de la I República. Quant a la part gràfica, la sèrie de dibuixos satírics, a tot color, de Tomàs Padró, li infonen un valor inapreciable."
"(..) Una altra de les publicacions que utilitzaren aquest sistema i on dibuixà també Tomàs Padró, fou La Madeja Política, que en el format i presentació ( doble làmina central) recorda molt La Flaca i que va sorgir, ben segur, com a successora d' aquella.(..) Val a dir que La Madeja Política era impresa damunt d' un paper excel.lent. No es pot dir el mateix de El Loro (1879-1885) . Cal esmentar, La Mosca (1881-1882) i la seva continuació La Mosca Roja ( 1882-1884) que publica 91 números."

" (..) Allò que més  destaca en aquestes publicacions ( també el 1881 havien sortit El Tupé i La Porra, de vida efímera) és la innovació de la doble làmina central en colors que feia que molts compradors l' adquirissin només amb el propòsit de guardar-la o emmarcar-la. Cal tenir present que el preu d' aquestes publicacions era sensiblement alt en relació al nivell de vida d' aleshores. La Flaca ja valia 25 cèntims i La Madeja Política valia ni més ni menys que 50 cèntims ! Aleshores una autèntica fortuna per a una revista de només quatre planes de 440 x 320 mm."

Sagasta, La Flaca i Tomàs Padró.-

TOMÀS PADRÓ I PEDRET 
1840-1877

Les notes sobre Tomàs Padró i Pedret són tretes en part de la gran obra de Lluís Solà i Dachs. pàgs 71-74 que per la seva claredat i amabilitat  a l' hora de descriure aquest petit-gran món de la nostra Història, he triat per confegir aquesta entrada.
 Entenc perfectament la felera d' alguns compradors de La Flaca i de La Madeja Política en col.leccionar i emmarcar aquestes làmines centrals tan bellament acolorides,  perquè a mi em passa també pel cap, però em conformaré amb el format digital.  Pijus.-

Efectivament, donar-se de baixa de FaceBook és possible amb la Sussi: les instruccions fàcils en un document Word i un control +clic per les impressions de pantalla amb els passos a seguir.
el meu e-mail és: 

matalongalbert@gmail.com