Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 29 de gener de 2008

LA BEAT GENERATION I ELS SEUS MESSIES


                            William Burroughs, Lucien Carr i Allen Ginsberg

LA BEAT GENERATION:

Els anys posteriors a la segona guerra mundial no només van portar la bomba atòmica, la guerra freda i la repartició del planeta en dos blocs. També van portar una nova sensibilitat, una altra forma de fer front als esdeveniments i instal.lar-se al món.  Un altre estil d'escriure.


En aquest escenari és quan sorgeix als Estats Units el ja llegendari moviment Beat, les grans veus poètiques d´Allen Ginsberg i Jack Kerouac, l'obra i actitud vital van influir decisivament en la conformació del Nadaísmo del colombià Gonzalo Arango.

En els tardans '50 i principis dels trapelles '60, un tipus de personatges  joves (els hipsters) van començar a posar en dubte la gran promesa "americana" en els EUA.  L'eficiència i productivitat de la nova superpotència no donava cabuda a aquests subjectes que no se sentien còmplices de la nova maquinària, que pel mateix els deixava fora del sistema.


Els Beats sorgeixen en aquest context. Ells recullen la tradició romàntica de la ruptura i la bohèmia simbolista com a actitud vital. També desenvolupen l'imaginari del viatge, mental i físic, com a part d'un dels seus motius. William Burroughs no només es trasllada corporalment a Tànger, sinó que també viatja a través de l'experiència al.lucinògena per mostrar una nova ruta d'accés a la creació. Una cosa que Artaud, entre d'altres, ja havia explorat abans.


Des de  Tànger, Burroughs envia els manuscrits de Naked Lunch als seus bons amics: les millors ments de la seva generació, els Beats, que a més de "desarreglar tots els sentits a per arribar a allò desconegut" (Rimbaud), donen compte de la pèrdua de sentit que es vivència en la modernitat occidental.


Així, seguint l'agenda rimbaudiana i els passos dels imaginistes, i de Pound, particularment, els Beats es dirigeixen cap a l'orient (budista i zen). El seu moviment natural esdevé llavors oest-est, i l'estil de vida que promouen es fonamenta en la improvisació.

Una creació més honesta i directa


Tal com en els anys '20 els surrealistes van buscar en el somni quimèrica i en l'escriptura automàtica formes per trobar la veu poètica, els Beats veuen en la prosòdia d'un nou ritme la dipositària d'una creació més honesta, directa i comunicable.
Reaccionen contra el New Criticism, la metafísica i els New Agarians, desenfrenat el vers lliure cap al que Jack Kerouac va anomenar "Spontaneous Bop Prosody", i que es pot caracteritzar com un discurs entretallat i lliure de les marques retòriques reguladores de la dicció. Per això, els Beats configuren imatges concretes que possibiliten altres camins en la factura d'un nou realisme, experiencial i vital, aliè a la elucubració metafísica. En aquest sentit, el contingut és part consubstancial del poema, que no només es fa amb paraules i ritme dins d'una manera determinada, sinó que també amb idees. Robert Creeley diu "form is never more than an extension of content" (la forma és res més que una extensió del contingut), ja que sense contingut ens quedem muts.


D'altra banda, el conversacionals i / o el coloquialismo apropen el text poètic al relat autobiogràfic i el separen de la història dels metarelats. Així, se situen en la quotidianitat i estableixen nous nexes amb el context.


Comencen a parlar des de l'experiència i trenquen amb les formes representacionals que el discurs artificiós dels "nous crítics" i la poesia metafísica havien instal lat. Pel mateix, l'estil dels Beats esdevé una mena de minimalisme que s'oposa al poema impregnat d'èpica moralitzant i / o l'agenda voluntarista de l'individu.


L'origen d'aquest llenguatge es troba en la música del jazz-bop provinent de l'estil bebop de Charlie Parker,Gillespie i altres. Un sentit d'improvisació que no és sinó la reproducció verbal del contrapunteo jazzístic. Per això els escriptors Beats fossin els que s'inauguraran la tradició de les lectures públiques als EUA: representació poètica a l'escenari, o performance que connota el caràcter espectacular de la figura del poeta i la poesia. I això, entès en el context d'una societat hipertecnificada i consumista, centrada en el lucre, la fi última és conjugar les esferes del mercat amb els de la creació.


Amb les armes de l'humor i l'absurd


Mallarmé va establir que la poesia s'escriu amb paraules i no amb idees. Verlaine va afegir el ritme. Però en els Beats el que constitueix el cos orgànic del moviment i configura la seva consciència grupal és la rebel.lia. Aquesta no és només un gest teatral, sinó que és una presa de posicions: una mena d'anarquisme asistemà. De fet, s'enfronten al Macarthismo polític amb les armes de l'humor i l'absurd i estableixen una clara defensa dels drets de les minories. Reivindiquen la sensibilitat del món gai i intervenen políticament en l'espai públic mitjançant la seva obertura cap a altres cultures, desmuntant les estructures del racisme institucionalitzat, i detonant el que després constituiria el moviment hippie. La seva tasca per tant és polític, i el seu segell la subversió. S'inscriuen com una generació "menyspreada" que va haver de viure les conseqüències del poder absolut constituït per mitjà de l'agressió militar fora i dins del país.


Per això la guerra del Vietnam va ser tan durament criticada per aquesta nova mentalitat generacional. Homes i dones desencantats que no s'identifiquen amb el projecte de nació que els ofereixen.
 (Jesús Sepulveda)






















En honor a Peter Orlovsky (dreta), mort el  dia 30-05-2010 , amb  el seu company i amant  Allen Ginsberg.-





ELS ANTECEDENTS LITERARIS:  WALT WHITMAN
















 



WALT WHITMAN (1819-1892)

















                                                                               
Si vols entendre´m, vine a les serres i a les platges obertes.
La mosca que es posa al teu front és ja una explicació;
i una gota d´aïgua
i el moviment de les oles......una clau.
La maça
el rem
i el xerrac
sostenen les meves paraules.-







M´explico millor amb els nens i els rodamons
que entre les aules i les escoles tancades.
Aquell mecànic jove està a prop del meu cor
i em coneix bé.
El llenyataire que porta amb ell la destral i el cantiret
em porta també tot el dia amb ell,
el pagerol que llaura la terra s´alegra amb el so de la meva veu
i les meves paraules naveguen amb els que naveguen:
amb els pescadors
i amb els mariners.


(poema 47 de Canto a mi mateix de Whitman)







En Els pòtols mistics de Jack Kerouac igual que en els poemes de Whitman es viu aquest amor per la natura.
Els seus protagonistes conviuen amb aquesta natura i en formen part , igual que Whitman,en Japhy i els seus arriben al seu particular Dharma en els cims de les Rocalloses i en el seu viatge per tot America es troben amb la gent més humil de la geografia humana dels anys 50´s.

Fins i tot,fixeu-vos en aquets dos versos del poema 52 de Whitman a Canto a mi mateix en que tal vegada sembla una dita zen com tantes altres hauran llegit els nostres pòtols místics:

"Em dono al fang per creixer en l´herba que estimo.
Si em necesites encara,cerca´m sota les soles de les teves sabates".



“CURULL DE VIDA, ARA, COMPACTE, VISIBLE...”

Curull de vida, ara, compacte, visible,
jo, als meus quaranta anys i als setanta-tres d’aquests Estats,
m’adreço a algú que viurà dintre cent anys o dintre alguns segles,
a tu, que encara no has nascut, adreço aquests cants, cercant-te.

Quan els llegiràs, jo, que ara sóc visible, hauré esdevingut invisible,
i tu, compacte i visible amarant-te dels meus poemes, em cercaràs,
pensant en el feliç que series si jo pogués estar al teu costat i esdevenir company teu.


Que sigui, doncs, com si estigués vora teu! (No creguis massa que no hi estic, ara.)

                                                                                        Walt Whitman.-



No t´aturis:



No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.


No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.

Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.

Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis és lliure l’home.

No caiguis en el pitjor dels errors:
El silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.

“Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer poesia plena de bellesa sobre les coses petites,
però no podem remar contra nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.

Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant;
viu-la intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu, hi és el futur
i emprèn la tasca amb orgull i sense por.

Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir,
els nostres “poetes morts”,
t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres.
Els “poetes vius”
No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la


Walt Whitman






Ens diu Leon Felipe en el próleg del llibre:

La poesia de Walt Whitman és la primera obra concebuda amb un concepte renovador,tan en lo literari com en la representació de la vida moderna;és la precursora del vers lliure i de la reafirmació del sentit de la persona en un món que amenaçava en destruir l´home en profit de la societat.
Canto a mi mateix és un cant a la llibertat,un cant a la naturalesa i ales seves forces vitals sense les limitacions de la civilització.

Henry Miller,considerat per molts com un altre antecedent de la Beat Generation,ens diu a Tròpic de Càncer referint-se a Whitman:

" .... aquesta figura única i solitària que América ha produït en la seva curta existència. Amb Whitman pren vida tot l´escenari americà, el seu passat i el seu futur,el seu naixement i la seva mort. Tot el que de valor hi ha a América,Whitman ho ha expressat , i no hi ha res més a dir. El futur és de la máquina.dels robots.

Fou el Poeta del Cos i de l´ Anima,Whitman.El primer i el darrer poeta.Quasi be indesxifrable avui,un monument cobert de jeroglifics primitius per els que no hi ha explicació."



Jack Kerouac (dreta) amb el seu inseparable amic  Neal Cassady, dues icones de la Beat Generation.






Dues planes de Los vagabundos del Dharma de Jack Kerouac en que els seus personatges llegeixen poemes de Walt Whitman:









Edició en català de Proa amb el próleg de Manuel de Pedrolo que val molt la pena llegir:











































Allen Ginsberg (esquerra) amb William Burroughs (sota)


















Charles Bukowski.-


POEMES DE CHARLES BUKOWSKI (1920-1994)


Sol amb tot el món:

la carn cobreix l´os
i a dins li posen
un cervell i
a vegades un anima,
i les dones llençen
gerros contra les paret si els homes beuen massa
i ningú troba a l´altre
però segueixen
cercant
de llit en llit
la carn cobreix
l´os i la
carn cerca
quelcom més que carn.
no hi ha cap posibilitat:
estem tots lligats
per un destí
estrany.
els tuguris s´omplen
els abocadors s´omplen
els manicomis s´omplen
els hospitals s´omplen
els ninxos s´omplen
res més
s´omple.

 



"COM UNA FLOR SOTA LA PLUJA"
"ALGÚ"
"YONQUI"
PENSIÓ DE MALA MORT"
"CULMINACIÓ DEL DOLOR"
"CIGNE DE PRIMAVERA"
"SE AMABLE"

"EL MILLOR I EL PITJOR"


Neix a Andermach (Alemania) el 1920 i
es trasllada amb la seva familia a Los
Angeles quan encara era molt petit.

Els seus textes quasi be sempre autobiografics reflexen el costat més salvatge de la vida amb un llenguatge molt agresiu i sense floritures.


SIGUES AMABLE:

Sempre ens demanen
que entenguem el punt de vista
dels altres,
sense importar si és
antiquat
idiota, o
fastigos,

a un li demanen
que entengui
amablement
tots els errors dels altres,
les seves malbaratades vides,

encara més si són
d´edat avançada,
però, només ens fixem
amb la seva edat,

han envellit
malament
perqué han
viscut
sense inquietuds,
s´han negat
a veure,

que no és culpa seva?
culpa de qui ?
meva?

se´m demana que amagui
el meu parer
davant d´ells
per por  a la seva
por,

l´edat no és un crim
però la vergonya
d´una vida
expressament
malbaratada

enmig de tantes
vides
expressament
malbaratades,

si ho és.






























































ALLEN GINSBERG(1926-1997)




A LINDSAY

Vachel,han sortit els estels
s´ha fet de nit a la carretera de Colorado
un cotxe s´arrossega lentament per la plana
en la llum somorta la ràdio bramula jazz
amb el cor oprimit el marxant encén un altre
cigarret.
En una altra ciutat ara fa 27 anys
veig la teva ombra damunt de la paret
estàs assegut al llit portes elàstics
la mà d´ombra alça una ampolla de lisol
fins al cap
la teva ombra cau estesa a terra-
Paris 1958.-
(Traducció de Josep Costa del llibre KADDISH i altres poemes de Llibres del Mall nº10)

*1 Vachel Lindsay (1871-1931) Poeta americà.-
* 2 Lisol: un desinfectant.-

Udols : (un fragment)


Vaig veure les millors ments de la meva generació
destruïdes per la bogeria, famolenques histèriques i nues,
arrossegant-se pels carrers dels negres a l'alba
a la recerca d'una colèrica burxada, hipsters amb caps d'àngel
cremant per l'antiga connexió celestial
amb l’estavella’t dinamo de la maquinària nocturna,
que pobres i esparracats, ullerosos i drogats
passaren la nit fumant en la foscor sobrenatural
d'apartaments d'aigua freda, surant sobre els cims de les ciutats
contemplant jazz, que van despullar els seus cervells davant un cel baix
hi en ell i van veure àngels mahometans trontollant-se sobre il•luminats sostres,
que van passar per les universitats amb ulls radiants,
impertorbables al•lucinant Arkansas i tragèdia en la llum de Blake
entre els mestres de la guerra, que van ser expulsats de les acadèmies
per bojos i per publicar odes obscenes en les finestres de la calavera,
que es van arraulir en roba interior en habitacions
sense afaitar-se, cremant els seus diners en papereres
i escoltant al terror a través del mur,
que van ser arrestats per les seves barbes púbiques
retornant per Laredo amb un cinturó de marihuana cap a Nova York,
que van menjar foc en hotels de pintura
o van beure trementina a Paradise Alley,mort,
o van sotmetre els seus nus torsos a un purgatori
nit després de nit, amb somnis,
amb drogues, amb malsons que desperten,alcohol i les vergas
i balls sense fi, incomparables carrerons de tremolós,
núvol i llampecs en la ment saltant cap als pols ,
de Canadà i Paterson, il•luminant tot l'immòbil món del Inter temps,
realitats de salons de Peyote,
albades de cementiri d'arbre verd en el pati del darrere,
borratxera de vi sobre les teulades,
barris d'aparador, de passejos drogats llum de tràfic
de neons parpellejants , vibracions de sol, lluna i arbre
en els rugents capvespres hivernals de Brooklyn,
desvaris de cendrer i bondadosa llum regna de la ment,
que es van encadenar als subterranis per a l'interminable viatge
des de Battery al sant Bronx en benzedrina
fins que el soroll de rodes i nens els va fer caure
tremolant amb la boca desencaixada i copejats
erms de cervell ,completament drenats de lluentor
sota la lúgubre llum del Zoològic,
que es van enfonsar tota la nit en la submarina llum de Bickford
sortien surant i s'asseien al llarg de tardes de cervesa esvaïda
en el desolat Fugazzi’s, escoltant el cruixir de l'Apocalipsi
en el “jukebox” d'hidrogen, que van parlar sense parar mes de setanta hores,
del parc al departament, al bar a Bellevue al museu o al pont de Brooklyn,
un batalló perdut de conversadors platònics
saltant des de les baranes de las sortides d'incendi
des de finestres ,des del Empire State, des de la lluna,
parlotejant, cridant ,vomitant ,murmurant fets i memòries
i anècdotes i excitacions del globus ocular i xocs d'hospitals
de presons i guerres, intel•lectes sencers expulsats en record
de tot per set dies i nits amb ulls brillants,
carn per a la sinagoga llançada en el paviment,
que es van esvair en el no-res.

video