"Reich és alguna cosa més que l’antecedent de l’antipsiquiatria i alguna cosa menys que el profeta de la revolució sexual.
La peculiar versió reichiana de la psicoanàlisi, essencialment transgressora, afirma que els problemes emocionals i, específicament les neurosis, la frigidesa, etc., no tenen resposta individual perquè la misèria produïda per l’explotació capitalista i reproduïda per la família, porta implícitament en ella mateixa la misèria sexual.
L’única possibilitat de curació consisteix, doncs, a combatre la neurosi mitjançant una revolució capaç de fondre Marx (crítica de explotació econòmica) i Freud (crítica de explotació sexual). De fet, W. Reich aconseguí fer-se expulsar dels cercles psicoanalítics per comunista antistalinista i dels cercles comunistes per freudià dissident."
El Exito en el Amor del Dr. Pietro Giolla, Ed. Franklin, 1935.-
L’
orgasme, resposta sexual humana per
excel.lència, és dins la relació
amorosa ,en totes les seves variants, causa i conseqüència i al inrevés.
Es
constitueix en la part més important de
les relacions sexuals humanes de tots
els temps, per alguns la més important. Al revés de l’ enamorament, totalment
incontrolat, l’ orgasme ens manté també inestables ,però controlats i entretinguts en el dia a dia. Després de una
gran bacanal literària en el meu bloc, la libido, em puja de nivell i a l’inrevés.
Soc dels que pensen que les dues vessants
es retroalimenten.
Definir
l’ orgasme com a atemporal, trans corpòri i
de tornada als orígens és realment el que penso, sento, no sé si les
modernes enciclopèdies de sexologia hi estaran d’ acord però és així.
M’ adono
ara mateix que sobre sexualitat masculina en general no tinc rés, en la meva
biblioteca particular, només disposo del
“ Informe Hite” de Shere Hite sobre la sexualitat femenina, quan en el
meu afany juvenil de cercar el punt G, vaig comprar el llibre, heus aquí la prova del meu interès per aprendre del
sexe contrari.
Després
d’ haver fet una entrada sobre Wilhelm Reich i les seves teories sobre l’ orgó,
unitat mínima d’ energia orgàsmica, del
que tenia un Ozono, estranyament
perdut a mans de qualsevol amic o amiga allà pels setanta,
i de haver llegit amb avidesa “El mono
desnudo “ de Desmond Morris, només, evidentment, la part de la sexualitat, m’
adono, amb temps i unes “ canyes”, que menys literatura i més praxis, i que passat
els anys no deixes de quedar-te bocabadat davant aquest gran miracle biològic
de l’ orgasme humà.
La
definició, personal, meva, d’ atemporal, trans corpòri i de tornada als orígens, en aquest cas
materns, de l’ orgasme , és ben certa i crec que respon a un sentit
antropològic del terme, els sexòlegs ho sabran millor que jo.
No em recrearé aquí, en aquesta entrada a
definir amb més detall això, ja que me la titllarien de xarona, ja en hi ha
prou amb la pròpia definició. és prou aclaridora per els bons entenedors, però
si que no ens ha de fer por de parlar de: orgasme, libido, masturbació etc, de cercar informació sobre totes aquestes
coses quan no les coneixem per així
entendre millor el nostre cos i, com dic jo,el nostre esperit, ja que les dues
coses van lligades al menys per a mi.
Encara
penso que se’n parla poc de tot això a
les famílies per manca de temps o de subtilesa i valor alhora de parlar-ne.- Pijus
" Nuestra vida sexual", Dr. Fritz Kahn, Planeta,1958.-
" (..)Debió de haber un tiempo, en época de nuestros remotos antepasados, en que se empleó la aproximación por detrás. Supongamos que hubiésemos llegado a la fase en que la hembra incitaba sexualmente al macho desde atrás, por un par de carnosas nalgas hemisféricas ( que, digámoslo de paso, no se encuentra en ninguna otra especie de primates) y con un par de brillantes labios genitales. (..) llegada a este punto de su evolución, la especie se volviese cada vez más vertical y orientada de frente en sus contactos sociales.(..) ¿podemos descubrir alguna estructura que sea posible remedo de la antigua exhibición genital de las nalgas hemisféricas y de los rojos labios?. La respuesta aparece con la misma claridad que el propio pecho de la hembra. Los senos protuberantes y hemisféricos de la hembra son, seguramente, copia de las carnosas nalgas,y los vivos y definidos labios rojos de la boca deben ser una
réplica de los de la vulva."
"Escuela del Amor y del Matrimonio" del Dr. O. Karsten, Zeus, 1966.-
" El informe Hite", Estudio de la sexualidad femenina de Shere Hite,1976.-
" Hasta la publicación del Informe Hite, muchas eran las mujeres que se sentían sexualmente incompletas y se culpaban a si mismas por no llegar al clímax en sus relaciones de pareja. Este estudio demuestra que, si bien muchas mujeres no llegan al orgasmo mediante el coito, si son capaces de conseguirlo por la masturbación. Se desmitifica así el viejo tópico de la frigidez femenina, destacando la importancia de una adecuada estimulación del clítoris en las relaciones sexuales." Shere Hite, 1976.-
Shere Hite,1942.-
Matrimonio formado por William Howell Masters y Virginia
Eshelman Johnson. Virginia fue la segunda mujer de William. Se separaron luego
de tres décadas, una vez terminada su investigación.Fueron pioneros en el
estudio científico de la naturaleza sexual humana, concretamente se dedicaron a
la investigación en el campo de la respuesta sexual humana. Todo este material
fue publicado en 1966, en un libro que titularon The Human Sexual Response
(Respuesta Sexual Humana), en el que recogieron las conclusiones de su estudio.Otros
de sus aportes se refieren a la sexualidad durante la vejez y En 1979, publican
los resultados de una investigación sobre la homosexualidad:
"Homosexualidad en Perspectiva", razonando que las funciones sexuales
de homosexuales y heterosexuales eran las mismas y afirmando que la
homosexualidad no era una enfermedad, sino una conducta aprendida.
El 16 de febrero de 2000 William Masters, muere en Arizona por complicaciones de la enfermedad de Parkinson. Sus publicaciones y actividades afectaron profundamente a la sociedad americana y sus investigaciones en sexología siguen siendo utilizadas en la actualidad como referencia por los terapeutas sexuales de todo el mundo. psicoterapiaparejaysexologia
Dins la gran quantitat de llibres per dominar el sexe "debil" hi tenim aquest del 1964.-
El 16 de febrero de 2000 William Masters, muere en Arizona por complicaciones de la enfermedad de Parkinson. Sus publicaciones y actividades afectaron profundamente a la sociedad americana y sus investigaciones en sexología siguen siendo utilizadas en la actualidad como referencia por los terapeutas sexuales de todo el mundo. psicoterapiaparejaysexologia
Dins la gran quantitat de llibres per dominar el sexe "debil" hi tenim aquest del 1964.-
La Vagina Dentata pel.licula sobre el mite de que la dona (o a vegades una deessa) té dents a la vagina de manera que castra l'home que intenta tenir-hi relacions sexuals. La simbologia d'aquest mite és múltiple: d'una banda és un avís contra la violació o la promiscuïtat però de l'altra situa la
dona com a ésser perillós i fins i tot demoníac.
La imatge gràfica pot tenir relació també amb l'analogia amb certes espècies animals, que sacrifiquen el mascle després de l'apariament, com la mantis religiosa o algunes espècies d'aranyes (per això als mites les dents vaginals apareixen com a pròpies d'animals, essent les més freqüents les d'insectes i peixos, lligats a l'humit i al sexe).
També ve del fet que en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, perd la seva força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat post-coit (les cites medievals sobre la tristesa en acabar l'acte sexual anirien en aquesta línia).
Ressons del mite es troben en la comparació dels genitals femenins amb la boca, per això es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, com la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.
També ve del fet que en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, perd la seva força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat post-coit (les cites medievals sobre la tristesa en acabar l'acte sexual anirien en aquesta línia).
Ressons del mite es troben en la comparació dels genitals femenins amb la boca, per això es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, com la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.
