Revista gràfica editada a Barcelona del 1880 al 1894.
Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d'Eudald Canivell, Ramon E. Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis, que fou substituït aviat per l'editor de la revista Carles Sampons. Francesc Matheu, amb l'impressor Josep Thomàs, l'adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l'Exposició del 1888 li valgueren la medalla d'or del certamen— i aconseguí la col·laboració dels principals artistes i escriptors del moment.
En una segona època (1903-17) aparegué com a setmanari amb el nom d'Ilustració Catalana, amb la col·laboració de Josep Alemany, antic director de La Ilustració Llevantina. Es convertí en una de les principals publicacions catalanes —hi col·laboraren Joan Maragall, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Josep M. Folch i Torres, Magí Morera i Galícia—, mantingué l'esperit tradicional i de Renaixença —amb conflictiva obstinació pel que fa a l'ortografia—, es féu ressò de moltes iniciatives culturals i del catalanisme polític i publicà el suplement Feminal.
L'encariment del paper produït per la guerra de 1914-18 condicionà la substitució de la revista il·lustrada per la més modesta Catalana. ( Enciclopèdia. cat)
La Ilustració Catalana va haver de viure un problema que afectava en aquells moments totes les publicacions il·lustrades del món: el de substituir a poc a poc els gravats perfectes, al boix o al zenc, per les reproduccions fotogràfiques que el sistema fotogravat, descobert feia poc temps, permetia. Una de les empreses pioneres en l'ús d'aquesta tècnica va ser la Casa Thomas, de l'impressor Josep Thomas. (1)
La capçalera il·lustra copiosament la dèria del simbolisme patriòtic, propi de l'època. Dibuixada per Serra i gravada pel boixista Gómez. Així, entre altres motius, hi apareix el contorn de la muntanya de Montserrat i els escuts de les quatre províncies del Principat. Al centre de la capçalera és ocupat per la llegenda de La Ilustració Catalana. A la part superior es veu el dibuix d'un pagès català, amb barretina i el braç dret enlaire, com en actitud perorant, que emergeix d'un grapat de fulles de card, d'acant i de roure. A la part inferior es veuen els atributs de les Belles Arts: la lira, la ploma, el llapis, el llibre obert, el capitell, i també el compàs i la bola del món, i una garlanda amb fruits i fullatge. Partint de la meitat inferior i abraçant tot el conjunt de la capçalera, una palma i una branca de llorer (2)
El format és de 410x290 mm, té vuit pàgines a tres columnes i és venuda, en números solts, a quatre rals. Es publicava els dies 10, 20 i 30 de cada mes, però a partir de l'any 1882, es converteix en quinzenal, a base de fer números de setze pàgines; són, per tant, posteriorment trenta-dues pàgines cada mes, en lloc de vint-i-quatre que n'eren abans. El text és a tres columnes i la composició està feta a mà. La tipografia més aviat rodonejada i és petita, però clara, de fàcil lectura. El tiratge és net i dóna un conjunt polit. L'organització i la mida dels blancs estan ben calculats i la caixa del text és col·locada seguint uns cànons estrictes. Entre dues columnes d'escrit se situen els gravats, en alguns casos. En altres, els gravats són de cos sencer i fins i tot a dues pàgines. El tot forma una pàgina solemne, noble, ben enquadrada, pensada i compaginada amb gust tipogràfic de qualitat. (3)
El 1888 és la data de l' Exposició Universal de Barcelona i la data de la irrupció massiva del fotogravat a la ploma.
Us ofereixo ara detalls d' aquets fotogravats, trets de les plomes dels millors dibuixants del moment:
Joan Llimona, Dionís Baixeras, Arcadi Casanovas,
Subietas Lleopart, Joan Baixas, J. lluís Pellicer etc.
El detall i el realisme dels seus dibuixos ens acosta al límit de la fotografia. (Pijus)
Lo Port de Barcelona de l' any 1888 dibuixat per Joan Baixas. Un any abans de que desembarqués el Buffalo Bill's Wild West. Buffalo Bill a la cort del Modernisme (1889-1890)
( 1,2,3. Història de la Premsa Catalana, Torrent- Tasis)
