Imatges va ser un setmanari gràfic d'actualitat entre el juny i el novembre de 1930 a Barcelona.
Tan sols es publicaren 25 números.
La publicació neix en el moment d’esplendor del fotoperiodisme modern, a París tenim el Vu i a Madrid Estampa, que ofereixen una sèrie de reportatges i cròniques il·lustrades d’actualitat en un nou context cosmopolita i amb l’arribada de les agències de fotografia internacionals.
Després de la Dictadura de Primo de Rivera es restabliren "algunes llibertats". La senyera havia estat segrestada durant set anys.
De col·laboradors compten amb gent de l’Ateneu, la tertúlia de Colón i escriptors i periodistes que treballen a la Catalònia o que escrivien a La Publicitat, Día Gráfico, D’Ací i d’allà, Mirador i La Rambla.
L’estiu de 1930 el setmanari va organitzar un concurs popular per escollir la “Reina dels banys de Barcelona”, que va provocar una campanya en contra, sobretots des dels sectors més conservadors, i el Govern va acabar prohibint l’esdeveniment. Després d’això, arriba agost i deserten gran part dels seus col·laboradors, el setmanari s’endinsa en l’apatia i els últims números s’ompliran amb informacions d’agència.
Neix als tallers gràfics NAGSA amb paper de bona qualitat i amb la tècnica d’impressió del gravat al buit. L’encarregat de la compaginació va ser Francesc Fontanals i Mateu, que dissenyà les lletres de la capçalera amb un relleu geomètric estil déco, de moda en el moment. L’estètica de la revista és molt dinàmica, amb grans titulars que espectacularitzen la informació i una mitjana de sis fotografies per reportatge.
No havien passat ni sis mesos des del seu naixement i Imatges va haver de tancar amb el número 25. Tot i el voluntarisme i els grans noms que hi treballaven faltava un mercat publicitari potent per a un setmanari que utilitzava una tecnologia molt cara en el moment i en un context de crisi econòmica pel crac del 29 i la devaluació de la pesseta.
Ventura Gassol després de sis anys i mig d' estada forçada a l'estranger i d´uns dies de reclusió a la presó de Figueres torna a Barcelona.
Samitier, mític devanter del Barça, pescant a la costa de Lloret de Mar.
Predominaven els reportatges i les cròniques tipus “Com funciona” que s’endinsava en el funcionament o el dia a dia d’associacions, serveis o professions. Tenien seccions com “Mirall del món”, “Reportatges variats” i “Bric a Brac”, notes d’actualitat semblants als apunts de Planes a La Rambla.
Tot i compartir publicitat i col·laboradors amb D'Ací i d'Allà, Imatges té un preu més popular, l’estètica és més dinàmica i té una vocació cosmopolita mentre que D’Ací i d’Allà és més solemne i conservadora en aquest sentit.
La voluntat cosmopolita es plasma no només en els continguts, sinó sobretot en les seves fotografies, que busquen visions inèdites de la ciutat i donar aquesta imatge d’una Barcelona cosmopolita. També tenen molt de pes les notícies d’esport i turisme i d’altres de moda als anys vint com l’aviació, l’automobilisme i les informacions de països exòtics.
(Wikiwand)
Buster Keaton, l'home que no riu mai", a la platja de Sitges.
Director:
Josep Maria Planes i Martí (1907-1937) Escriptor periodista autodidacta.
Comença escrivint en publicacions de Manresa. Als 23 anys dirigeix Imatges i fa de redactor a La Publicitat.
Denuncià activitats delictives de pistolers de la FAI i va ser amenaçat per anarcosindicalistes.
Tement per la seva vida s’amaga, però el 24 d’agost del 1936 un escamot de la FAI el troba i se l’emporta a la carretera de l’Arrabassada, on l’assassinen.
L' EXECUCIÓ DE JOSEP MARIA PLANES
Editor:
Antoni López i Llausàs (1888-1979) Editor i llibreter:
És la tercera generació d’una nissaga d’editors. Propietari de la Llibreria Catalònia, adquireix els tallers NAGSA amb rotatius més moderns amb els quals editarà Imatges.
A causa de la Guerra Civil s’exilia a París i després a Argentina, on dirigirà i serà el propietari de l’Editorial Sudamericana.
Les coses no anaven bé. Va passar divuit hores a Barcelona abans de ser escoltat un altre vegada cap a la frontera.
Teresina Boronat, la gran dansarina catalana.-
Barcelona-Espanyol "bajo un orden" que cojones !!
Inundacions de Tarragona del 18 d'octubre del 1930.
Francesc Cambó retorna a Barcelona, després d'una llarga estada a l'estranger.
La bellesa felina de Joan Crawford.
Aquí el fotoperiodista se la va jugar.
No es fien del seny català.
Darrer número de "Imatges" del 25 de novembre de 1930.
Els picoletos mantenint l' ordre en un partit entre el Barça i l' Espanyol al Camp de Les Corts.
Reportatge al pintor Joaquim Mir a casa seva, a Vilanona i la Geltrú.
Reportatge integre sobre Samitier en la seva estada a Lloret de Mar a l' agost del 1930. Hi havien rumors de que no sabia nedar.
Que fa en Rossinyol de les quatre de la tarda a les cinc de la matinada ?
Impagable reportatge.
Editor:
Antoni López i Llausàs (1888-1979) Editor i llibreter:
És la tercera generació d’una nissaga d’editors. Propietari de la Llibreria Catalònia, adquireix els tallers NAGSA amb rotatius més moderns amb els quals editarà Imatges.
A causa de la Guerra Civil s’exilia a París i després a Argentina, on dirigirà i serà el propietari de l’Editorial Sudamericana.
Les coses no anaven bé. Va passar divuit hores a Barcelona abans de ser escoltat un altre vegada cap a la frontera.
Teresina Boronat, la gran dansarina catalana.-
Barcelona-Espanyol "bajo un orden" que cojones !!
Inundacions de Tarragona del 18 d'octubre del 1930.
Francesc Cambó retorna a Barcelona, després d'una llarga estada a l'estranger.
La bellesa felina de Joan Crawford.
Aquí el fotoperiodista se la va jugar.
No es fien del seny català.
Darrer número de "Imatges" del 25 de novembre de 1930.
Els picoletos mantenint l' ordre en un partit entre el Barça i l' Espanyol al Camp de Les Corts.
Reportatge al pintor Joaquim Mir a casa seva, a Vilanona i la Geltrú.
Reportatge integre sobre Samitier en la seva estada a Lloret de Mar a l' agost del 1930. Hi havien rumors de que no sabia nedar.
Que fa en Rossinyol de les quatre de la tarda a les cinc de la matinada ?
Impagable reportatge.
