Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 25 de novembre de 2020

RECULL DE PREMSA SICALÍPTICA CATALANA DELS ANYS 20'S I 30'S

 

Sicalípsis: 

Veu recollida en 1917, en el Diccionari de la Llengua Espanyola de Josep Alemany i Bolufer, i definida per l'Acadèmia com a manifestació "múrria" de l'erotisme amb 'intenció maliciosa' de fons sexual, partint d'una posició moralista de la pensada.

" Les classes altes sempre han tingut recursos per proporcionar-se ben diversos entreteniments, però les classes populars s'havien d'engrescar d'una manera forçosament més econòmica. I una manera barata d'animar-se una mica, de somiar en moments millors tot contemplant exuberàncies femenines, era gastar-se 10 cèntims i comprar una de les moltes revistes sicalíptiques que hi havia als quioscos. I si aquesta sortia gratis perquè es podia llegir al casino, al bar o a la barberia, encara millor." 
(Lluís Solà i Dachs) 






“L'erotisme és una metàfora de la sexualitat, i la poesia, una erotització del llenguatge”

Octavio Paz.  Assaig  “La llama doble”


"Des de Plató l’home ha teoritzat sobre l’amor i, indefugiblement, sobre l’erotisme. Però, dissortadament, aquesta literatura ha estat considerada, fins i tot encara, un subgènere, un producte editorial espuri contemplat amb certa commiseració." a "Poesia Eròtica Catalana" de 
Loreto Farreny







Ens diu el gran Albert Rossich, en la introducció del seu llibre aqui exposat:

" Tot això no ha d'escandalitzar ningú;aquesta literatura sorgeix d'una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual per la rigidesa que s'imposarà a partir de la Il.lustració, i on si alguna cosa sobrava (és un dir) eren justament capellans."


Tecla que sones ab manxa
ab lo vent gelat i fred,
permet que aquest pobret
te puga picar la panxa!
Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat,
Diràs-me que és desbarat,
però, si em dónes lo punt,
per bemoll i contrapunt
te sonaré requintat. 

 Francesc Vicent Garcia (1579-1623)




És evident que la premsa, anomenada sicalíptica, catalana, no surt del no res. 
Que dita premsa beu d'un imaginari col·lectiu que ve també de la poesia eròtica del Rector de Vallfogona del segle XVII. Que no va ser un fenomen només català sinó que es va estendre per arreu d'Espanya (Madrid, València)  i que la moda sicalíptica, amb  la participació de la imatge impresa dels nus femenins, va fer  enfollir la imaginació eròtica  dels nostres avis.    




Cartell d'Eusebi Planas de l'any 1869.-









Els dibuixos d' Eusebi Planas (1833/1897) , trets alguns de models franceses, van començar a fer bullir l'olla.    


















El gust, de finals del XIX, pel nu femení, no distava gaire d'això. (tuixoneta està) 












La novel.la eròtica del XIX es va començar a relaxar.  

Diu el missatge "subliminal":
" Contra el fred les pells van bé
siguin de nutria, d´ós o bè
i fins i tot si vols de cabrit....
Més per entrar en calor....
una pell d' aquest tenor,
és un remei garantit ! "

" La carrera de la Chelito  romania associada, sobretot, al sorollós èxit de La Pulga. Sortia a escena amb el mínim de roba i cantava:

-Tengo una pulga dentro de la camisa....-, El climax del cuplet culminava amb els mots: - Contra el bicho ruin, la caza está abierta..-
L'obertura de la caça enfollia els espectadors.

A Sevilla, en una certa ocasió, el públic va assaltar l' escenari per a col.laborar a la captura de l' enutjós paràsit." 














Setmanari català, humorístic i literari, amb tocs eròtics, de cap a finals de sègle, aparegut a Barcelona el 1872. Com a precursor de la premsa sicalíptica posterior. 
























" El 1890 ja havia sortit a Barcelona una publicació titulada "La Saeta", més o menys atrevida, que publicaba dibuixos de Xauradó i que va durar fins ben entrada la primera dècada del segle XX." (Solà i Dachs)






















"El Gato Negro" Barcelona 1898














Novel·la eròtica del 1900.-






















"Sicalíptico", Barcelona, 1901.-





Precursora  va ser, també, "Piripitipí" (1903)























" Precursora barcelonina va ser "Colorín Colorado" (1904) del qual hem vist poca cosa més que la portada" (Solà i Dachs) 










"Barcelona és el lloc on van néixer les primeres publicacions eròtiques, però, ben aviat Madrid i més tard València s'hi van afegir amb entusiasme. A Madrid, la primera va ser "Vida Galante" , encara que nascuda a Barcelona per obra i gràcia de l'editor aragonès Ramón Sopena." (Lluís Solà i Dachs)




"Fru-Fru", revista sicalíptica barcelonina del 1904.













































Caricatura d'Opisso a l' Esquella de la Torrataxa (1920) amb el personatge del Sr. Esteve, creat per Picarol, on retrata perfectament a la societat burguesa del moment.-





"La rossa de mal pèl" (1929) considerada la primera novel.la blava masculina, picant, en català.








El "Gato Verde" (1923), revista festiva en castellà, estretament vinculada a Joan Sanxo Ferrerons, del que parlarem més endavant.


















La Tuies" (1923-1927), sobresurt com una de les principals revistes sicalíptiques en català. El seu director va ser Agustí Piracès i el darrer en Sanxo Farrerons que signava Laura Brunet. 










"Nandu", Barcelona (1922) va sortir el 15 de novembre i va durar 44 números fins que va ser suspès per la Dictadura de Primo de Rivera el setembre de 1923. 








"Tant l'erotisme com la sicalípsi són dues paraules que van aparèixer, lligades a setmanaris i publicacions, a finals del segle XIX, durant el desastre colonial espanyol i de la consolidació popular de la premsa escrita." 


" Per designar l'exercici de l'ofici mès antic del món, sense anomenar-lo directament, ens van arribar altres eufemismes d'origen castellà. Les "queridas" , les "horizontales", les dones "de vida airada", les "peripatéticas"
o l'incomprensible de "suripantas"  que sembla que definia les dones lleugeres i hipòcrites (allò que aquí, en llenguatge planer, en deien escalfa-braguetes)."  (Lluís Solà i Dachs)






Joan Sanxo i Farrerons (1887-1957) va ser un escriptor i editor català.
Sobresurt com a sardanista, promotor del nudisme i com a autor i editor de literatura eròtica. Ideològicament, s'inclinà vers l'anarquisme. Va utilitzar diversos pseudònims, com ara Laura Brunet, Víctor Ripalda o Johannus.


 













Durant la dècada de 1920 s'establí com a editor a Barcelona (editorial J. Sanxo, Impremta Laietana). Va publicar nombroses col·leccions de literatura eròtica en castellà, com ara Biblioteca Fauno, La novela selecta, Aventuras galantes de la Pompadour, La novela del día, etc. També va ser l'autor d'alguns títols d'aquestes col·leccions, signant amb els pseudònims Laura Brunet i Victor Ripalda (aquest darrer reservat exclusivament a les obres de caràcter obertament pornogràfic).







Així mateix, va ser l'editor de les revistes “sicalíptiques” en català El Nandu de Llofriu (1922-23), que va néixer com una escissió de Papitu, i La Tuies (1923-1927), continuadora de l'anterior.

Per la seva activitat en l'àmbit de la pornografia va ser perseguit per la censura i detingut diverses vegades.



L'any 1931 va publicar, sota el pseudònim Laura Brunet, la seva obra més coneguda, Desnudismo integral, que suposava una fita molt important per a la difusió del nudisme. També va ser l'editor de la revista Biofilia, sobre el mateix tema.

Durant els anys trenta del segle xx va actuar com a promotor de combats de boxa mitjançant una empresa denominada “Espectacles Barcino Star”. Va ser mànager del boxejador Lluís Logan i va tenir tractes amb el púgil Kid Tunero.





Durant la Segona República i especialment durant els anys de la Guerra Civil, Joan Sanxo i Farrerons es va apropar a l'anarquisme editant cartells i col·leccions de llibres com Estampas de la Revolución i Rojo y Negro, on també va signar textos amb el pseudònim Laura Brunet.

Alguns indicis apunten que a causa del desenllaç de la guerra civil podia haver-se exiliat a Mèxic. (Wikipèdia)







" La immensa majoria d'aquestes publicacions es feien en castellà. Molts dels autors van patir les conseqüències de la persecució en època franquista, van estar a la presó (Alvaro Retana) i fins i tot hi van morir ( Antonio De Hoyos). 
Pensem que la popularitat que van assolir aquest tipus de novel·les va ser tan gran que es diu, en conjunt, se'n van editar més de 4.000.000 d'exemplars."  (Lluís Solà i Dachs)  


















































Així doncs, l'èxit intelectual, no pas comercial, del setmanari portaria que a partir del 1912, amb Francesc Pujols a la direcció, fes un tomb en la línea editorial cap, com diu Lluís Solà, a la "mala vida", la verdor, cosa que convertiria el setmanari, juntament a en "Patufet", amb les dues publicacions més populars i de llarga durada de Catalunya.

En Patufet i Papitu, antítesi l'una de l'altra,de la innocència a la pornografia, de ideologies diferents i amb dues grans masses de lectors, molts dels quals llegien "Papitu" d'amagat i compraven en "Patufet" per als seus fills.












"Papitu com és natural, no entrava en la major part de les llars, però no per això la seva difusió era menor. Fora de Barcelona la seva venda era important i, en la mateixa ciutat, no faltava pas a cap de les barberies ni en la majoria d'associacions i cercles més o menys privats. Paradoxalment, la venda del setmanari va anar inversament a la seva qualitat. En la primera època, amb col.laboracions literàries de gran categoria, s'arribava ben just als 5000 exemplars. En canvi, llançat ja pels camins de la verdor, el tiratge augmentava fins els 40.000 i en la dècada dels anys 20 va ultrapassar aquesta xifra." (Lluís Solà i Dachs) 








"S'ha de dir que la major part de les publicacions eròtiques i sicalíptiques tractaven el sexe d'una manera lúdica i fins i tot podríem dir que l'idealitzaven.
 
Totes les dones eren belles i desitjables, l'acte sexual era la culminació d'un joc, fins i tot divertit, del qual es feien ressaltar els caires humorístics. Inclús quan el clero era criticat amb contundència també ho era amb un fons de bon humor."  (Luís Solà i Dachs) 



































































Ens diu Solà i Dachs: " Papitu ja fa temps que va desaparèixer de l'estadi de la premsa però el seu record no ha mort. Després de tants anys el seu nom encara ens porta ressons d'una època en la qual Catalunya es començava a despertar i es treia la son de les orelles en àmbits ben insospitats. A la seva manera, Papitu també va contribuir a normaltzar el nostre país i ho va fer amb un èxit sorprenent , perquè un país normal ha de tenir publicacions que toquin tota manera de temes, dirigits a tota mena de públics. Papitu va ser divulgador de moltes expressions i de molts eufemismes que encara fem servir. Papitu va anar a plaça i es va trobar les sardines, els pebrots, les figues, les faves, els ous i les cloïsses. D'aquests mots en va fer literatura eròtica i els va popularitzar." 


















Els anuncis que apareixien en el "Papitu" de l'etapa "verda" s'adeien molt amb el contingut de la revista. (Moltes gràcies Jordi !) 


















Gràcies Enric per la pensada!!



"El cuplé no sólo ayudaba a arrancar una sonrisa en los duros tiempos de las nefastas monarquías borbónicas de Alfonso XII y Alfonso XIII, sino que estableció un punto y aparte en la crítica social y política de la época.El 26 de Mayo de 1891, la sicalíptica Luisa Campos provocó un auténtico revuelo, al salir al escenario montada en un burro (que se empalmó inopinadamente) y enseñando los tobillos.
De haber estado allí cualquiera de los jueces estrella de la Audiencia Nacional, la osada cantante hubiera dado con sus huesos y el animal en una celda de castigo, acusados de escándalo público y maquinación para el hundimiento de la moralidad pública."


bloguerosrevolucion


Per qui vulgui augmentar  uns graus més la temperatura: "Eusebi Planas i l'inici de la pornografia a Espanya"