Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dilluns, 23 de gener de 2017

Aleardo Villa,Caras y Caretas i l' Argentina de Manuel Malagrida



La mort per suicidi d'Aleardo Villa, el gran cartellista italià, el cap d' any del 1906, em va trasbalasar una mica. No és un dia qualsevol, el cap d'any,dona per moltes coses i a alguns, que veiem sempre el got mig buit, ens pot afectar negativament. A saber l' Aleardo Villa perquè ho va fer.

El fet de que morís jove, de que no hi han gaires fotografies d'ell i de que sóc un enamorat dels cartells publicitaris del noucents, va fer que investigués el personatge,l'obra, i em centrés amb el primer premi que obtingué a Buenos Aires en el concurs universal de "affiches" amb el seu cartell "Amor" el 3 de novembre de 1901. La sorpresa va ser trobar-me que els seus competidors eren Leopoldo Metticovitz (2º premi) i el nostre Ramón Casas (3º premi).

El setmanari que publicà la noticia del concurs era "Caras y Caretas". Les coloraines dels seus dibuixos humorístics i el fet de que tot això passés a Argentina va acabar de rematar la meva insaciable curiositat.





 Aleardo Villa (Ravello, 12 de febrer de 1865 - Milà, 31 de desembrede 1906) va ser un pintor publicista i il·lustrador italià.
Aquesta foto pertany a l' Esquella de la Torratxa nº 1463 del 11/01/1907, pàg 48, on descobreixo que la portada de l'Almanach del 1906 de l' Esquella està feta per ell.


És ben cert, però, que practicament ha desaparegut i si en queda alguna no la trobo.  Si la segona plana que fa a la vegada de portada oficial. Curiós.-









Alumne de Giuseppe Bertini i Bartolomeo Giuliano, Villa es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera. El 1891 exposa la seva obra a la Triennale di Brera Consolatrix afflictorum i guanya certa fama com a pintor. Té una certa habilitat compositiva i una preferència pels colors freds, s'especialitza en retrats, especialment de figures femenines. Uns anys més tard, però, deixa la pintura realista per dedicar-se al que ell anomena el grau de la pintura, és a dir, els gràfics. 







Bàsicament realitza la seva producció a cartellista per a la Casa Ricordi de Milà. Villa es va suïcidar la nit de cap d'any de 1907, a l'edat de 41 anys. El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva obra seva.




















































































De fet el nom d'Aleardo Villa m'era completament desconegut fins que vaig veure l' estupenda entrada  del meu company blocaire, en Javier Arnott, on vaig descobrir el personatge d'en Manuel Malagrida i Fontanet (1864-1946) (imatge de la dreta) i el concurs que ell organitzava:

"El concurs organitzat l’any 1900 es convocà a nivell argentí i tingué gran ressò en la comunitat artística del moment. S’hi van presentar 118 propostes. El segon concurs, de l’any 1901, es va internacionalitzar la participació, fet que provocà un augment notable del nombre de propostes rebudes, passant de les 118 del 1900 a les 555 de la segona edició."

Val la pena aquesta entrada.

Manuel Malagrida, Cigarrillos París

















Pimer premi.
1901, "Amor", Aleardo Villa













Segon premi.
1901, "Irredento", Leopoldo Metlincovitz




















Tercer premi.
1901, "Montmatre", Ramon Casas i Carbó

















Cares i Caretes fou un conegut setmanari argentí que es va publicar entre 1898 i 1941 . Hi va haver una versió anterior publicada a Uruguai entre 1890 i 1897 i dues versions posteriors amb el mateix nom, en 1982 i en 2005.
En 1890 va ser fundat, a Montevideo, el setmanari Caras y Caretas. El mateix es va caracteritzar per la sàtira política, l'humor i temes d'actualitat, compaginat amb un precís tractament gràfic en què eren comuns les caricatures i les fotografies. Dirigida per Eustaquio Pellicer des del seu primer número, editat el 20 de juliol de 1890, fins a la seva edició número 144. Pellicer es va traslladar a Buenos Aires per invitació del periodista Bartolomé Mitre Vedia i allí va fundar en 1898 la versió argentina del setmanari.





En el seu disseny sobresortien les imatges de gran qualitat i en els seus textos combinava l'humor amb el periodisme més seriós, que va acompanyar la construcció de l'Argentina moderna i va fer esment dels fenòmens polítics, socials i culturals que va travessar el país. (Wikipedia)





















Caras y Caretas constituyó, sin duda, el más fiel reflejo de aquella Argentina,fue la iniciadora en cuanto al empleo de la fotografía en sentido periodístico. En sus páginas quedó impreso el fenómeno de la inmigración, el desarrollo del comercio y la producción y, sobre todo, la metamorfosis de la Gran Aldea, convertida en ciudad. Acompañó el cambio hasta donde pudo. 
Caras y caretas un registro de la história argentina
































Entre els caricaturistes de la revista cal esmentar a José María Cao Luaces (1862-1918), Alejandro Sirià , Manuel Mayol i Hermenegildo Sábat Lleó , entre molts altres.

 Una altra dada interessant és la participació de l'escriptor uruguaià Horacio Quiroga que va publicar en ella els seus primers contes.






















Un altre setmanari important és
Billiken  una revista infantil argentina d'aparició setmanal, la més antiga de parla hispana a l'actualitat. 

La tapa del Nº1 tenia a un nen de poble, amb una pilota de futbol sota el braç dret, i una bena al cap que li tapava l'ull esquerre. La imatge del nen "de barri" desendreçat  va ser l'emblema de la revista durant diverses dècades. Era el típic nen de barri que jugava a futbol i  es liava  a trompades amb els altres nens jugadors.









Va ser creada pel periodista uruguaià Constancio C. Vigil i el seu primer número va aparèixer el 17 de novembre de 1919 , editat per la Editorial Atlántida .

 El 12 de març de 2010 la revista va publicar el seu nombre 4700. Es ven a la Argentina , Uruguai i altres països sud-americans.  (Wikipedia)





Així com Billiken és un setmanari infantil creat a Argentina per un periodista uruguaià, Caras y Caretas, també va ser creat a l' Uruguai i deslocalitzat voluntariament  cap a Argentina. La eterna lluita entre les dues grans nacions, sobretot pel que fa al futbol,  la trobem també en el cas d' aquestos dos setmanaris. El cas de Carlos Gardel és un altre. 
El que si he constatat que, pel que fa a Argentina, és que se n'oblida molt facilment del seu país veí  i acapara els seus éxits en benefici própi. 

En el cas de "Caras y Caretas" a Argentina no existeix l' etapa uruguaiana del setmanari. (Pijus)



El fet de que catalans com en Malagrida i molts altres anessin a fer les Amèriques sempre m'ha cridat l' atenció. La seva influència a l'Uruguai i Argentina és molt forta i la seva empremta al llarg dels anys encara per estudiar. A la ciutat de Minas (Uruguai) hi ha, per exemple, un barri sencer que es diu barri Escriu. El nombre de gallecs a l' Uruguai és encara més gran, però els catalans s'ocupàren no solament del pa de cada dia, montant negocis familiars, sinó que l' amor per Catalunya i el seu tarannà  conciliador els portaren a donar-se a conèixer també en el camp literari, artístic, polític etc, integrant-se i millorant, en el que van poder, la societat que els havia acollit. (Pijus)