Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 20 d’abril de 2019

ELS BORREGOS DE SANTA TERESA DE MA MARE


Recordo, que ma mare, ens feia ,de tant en tant, aquests  "borregos de Santa Teresa", exactament com explica, Jaume Fàbrega, en la seva recepta.

Com a filla, neta i besneta de pastissers, es feia portar, pel meu pare, de l' obrador de la pastisseria "La Lionesa" una bona pila de borregos, ja fets, cuits i cruixents. Així s'estalviava el procés de tallar el pa, a part de que el mateix borrego, molt més elaborat, i dolç, de per sí, amb la matafaluga incorporada, li donaven als seus postres un plus extra força considerable.





Aquests borregos convertits amb torradetes de Santa Teresa, realment eren deliciosos i sempre que me'n recordo, penso,evidentment, en ma mare. 





Borregos de Cardedeu
Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat, documentada l'any 1770 a la vila, tot i que també se n'elaboraven en altres indrets de les comarques barcelonines. Des d'un principi, eren unes pastes que es feien a les fleques.

En la recepta dels borregos hi intervenen: farina, sucre, mantega, llevat, oli, sal, ous i matafaluga (o aiguardent). Un cop treballada la pasta, es fan unes barres primes i llargues i es col·loquen en una llauna untada d'oli, es tapen amb un drap i es deixen reposar en un lloc calent fins que hagin duplicat la grandària. Aleshores se'ls passa un pinzellet xopat d'aigua i oli, i es fiquen al forn fins que queden daurats. Quan són freds es tallen a trossos d'uns dos centimetres de gruix i es tornen a ficar al forn fins que siguin rossos i durs. En ser durs, se solen menjar sucats amb llet o vi dolç per postres, per berenar o per esmorzar.




Ingredinets per fer les torradetes de Santa Teresa segons Fàbrega:

"Pa de barra(o llonguet) del dia abans, llet, canyella de canó, pela de llimona, ou, sucre i oli."

" Talleu les llesquetes de la barreta no massa gruixudes, de no gaire més d'un centímetre. La llet la feu bullir en un ansat amb el canó de canyella i hi poseu la pela de llimona. Es fa refredar una mica i se suquen les llesques en aquest líquid aromàtic. Passeu-les per ou batut i fregiu-les amb força oli d'oliva, ben roent. Col.loqueu-les en una plata i empolseu-les bé amb sucre. Es poden menjar fredes o calentes."







"Les torradetes de Santa Teresa constitueixen unes postres de paella conegudes i practicades arreu a nivell familiar. El nom que utilitzem és procedent de la regió de Girona. S'anomenen coquetes a a la Cerdanya."




"Es tracta, fonamentalment, de reciclar pa i pastes diverses: a Olot, per exemple, solen utilitzar llesques del seu típic tortell de pa; a Castelló de la Plana, com en la recepta  al.ludida, són les llesques amb ou i de papa, a Eivissa el pa de la reina i, arreu d' Espanya, les torrijas, tan populars, per exemple, a Madrid."


" A Andalusia, les acompanyen amb un xarop de vi. A Mallorca, on aquestes torradetes s' anomenen també pa amb quema (crema), solen portar força ou i, com sol ser freqüent a les Illes, es fregeixen amb llard o amb oli i s'empolsen amb sucre i canyella. 
A Menorca  són sopes de partera, i al Baix Ebre sopes de Santa Teresa."











Les torradetes de Santa Teresa ens les descriu el gran mestre Jaume Fàbrega en la seva obra "La Cuina Catalana" vol.VI. del que extrec els petits fragments que veieu.


"Un plat fàcil i que constitueix la delícia dels infants, i també dels grans, i que amb el seu nom seràfic suggereix les dolces disbauxes del monacat."





Una bona ratafia va bé per engolir aquests dolços típics de Setmana Santa.

































BERNIE TAUPIN,EL COMPANY NECESSARI





Abans no s'estreni la pel.lícula "Rocketman", cal saber moltes coses sobre Sir Elton John i aquesta entrada intenta esbrinar, humilment, algunes. 

A part d'oferir-vos en primera línea, el millor disc, per a mí d'aquest gran músic, que va omplir moltíssimes estones de la meva època de pòtol místic.










Madman Across the Water va ser el quart àlbum d'estudi publicat per Sir Elton John . El 1971 van tenir quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Conté nou temes, cadascun compost i interpretat per John i amb lletres escrites pel company de composició Bernie Taupin igual que el seu material anterior.





 Igual que tots els altres àlbums d’estudi de John en aquell moment,  a Madman van aparèixer  la banda de gira de John, que consistia en el baixista Dee Murray i el percussionista Nigel Olsson en una sola cançó, a causa de la manca de fe del productor Gus Dudgeon en el grup per a enregistraments d’estudi. . En lloc d'això, la majoria de les pistes van ser reforçades per reproductors d'estudi i arranjaments de cordes realitzats per Paul Buckmaster . Davey Johnstone , que anteriorment havia treballat amb Dudgeon formant part de Magna Carta , també es va exercir com a guitarrista principal.  Murray i Olsson  que serien més endavant inclosos en l'àlbums successius de John, Honky Château  Més tard, com a membre del grup, el percussionista Ray Cooper,fa la seva primera aparició amb aquest àlbum. 






















Aquest va ser el darrer àlbum de John que es va gravar al Trident Studios de Londres, encara que els discs posteriors serien remesclats o superposats a Trident. Caleb Quaye i Roger Pope no tornaran a treballar amb John fins a Rock of the Westies el 1975, després de la sortida de Murray i Olsson de la banda.







Aquest va ser l'àlbum de John menys reeixit en el Regne Unit des del seu debut, només aconseguint el # 41. Als EUA, Madman Across the Water va aconseguir aconseguir el lloc # 8 a principis de 1972 en el Billboard 200 i va ser certificat d'or en 1972. Més tard va ser certificat platí el 1993 i 2 vegades platí a 1998.
Desmentint els rumors que la lírica de la cançó es referia al llavors president dels Estats Units, Richard Nixon , Bernie Taupin va dir això:

"Als anys setanta, quan es deia que "Madman Across the Water" parlava de Richard Nixon, vaig pensar que això era genial. Mai no podria haver pensat en això. "








Elton va dir una vegada de Bernie: “Vivíem a l'apartament dels meus pares al nord de Londres.Es va convertir en el germà que mai no havia tingut. M'encanta Bernie, no d'una manera carnal, sinó de la manera més emocional i bonica"











Bernie Taupin és un lletrista, poeta i cantant anglès.

És més conegut per la seva associació a llarg termini amb Elton John, escrivint les lletres de la majoria de les seves cançons. 

El 1967, Bernie va respondre a un anunci del musical britànic New Musical Express de Liberty Records, una empresa que necessitava nous compositors. Al mateix temps, Elton va respondre al mateix anunci i els dos es van reunir.
Elton li va dir a l'home que hi havia darrere del taulell que no sabia escriure lletres, de manera que l'home li va lliurar un sobre tancat amb una pila de papers amb poemes de Bernie Taupin.









Entre les cançons, Bernie ha escrit les lletres de "Candle in the Wind", "Your Song", "Goodbye Yellow Brick Road" i "Rocket Man".





















































Amb una associació musical que abasta 50 anys - produint més de 30 àlbums d’or i platí i una muntanya d’èxits -, el compositor Bernie Taupin admet que la seva relació amb Elton John és més semblant a un matrimoni. Tot i que afegeix: "Probablement tinguem menys arguments que la majoria".


Pot semblar increïble, però Taupin, que s'ha casat quatre vegades, diu que ell i el notòriament tempestuós Elton mai no han tingut una crisis important.

En canvi, s'han complementat en silenci durant més de mig segle, des que es van conèixer a Londres el 1967. Taupin tenia 17 anys i Elton (llavors Reg Dwight) 20. Elton va admetre que podia escriure melodies però no les lletres, mentre que Taupin només podia escriure paraules. Ho van remarcar els dos, quan que es van conèixer.Era com un germà gran.


Elton i Taupin van viure i van treballar junts a finals dels anys seixanta, compartint el pis de Linda Woodrow que es va comprometre amb Elton, abans de sortir com a gai. "Evidentment, va ser un desajust total", recorda Taupin. De fet, estava tan confós i deprimit , que, una tarda, vaig tornar a casa per trobar-me a Elton en la cuina del pis amb el cap al forn intentant suïcidar-se, encara que, com va assenyalar Taupin més tard, "només havia possat el gas al mínim,  havia deixat la finestra oberta i fins i tot havia pensat en prendre un coixí per recolzar-se.

Després de trencar amb Woodrow, Elton va tornar a casa de la seva mare a Pinner, prenent Taupin amb ell. Aquí es va forjar la seva veritable col·laboració.















Fins i tot llavors, mai no es van asseure i van treballar junts. Taupin treballaria les lletres i les lliuraria a Elton, que després crearia la cançó. És un sistema al qual s'han agafat, encara que Taupin afegeix: "Hi ha un munt de discussions. El visitava i teniem trucades freqüents. Tots dos preferim treballar de manera solitària.






El seu èxit, diu Taupin, va ser gradual i, tot i que no va fer al·lusions als luxes, "va entrar en problemes". Tenia un afecte per al vodka, i la cocaïna. Després del seu primer matrimoni, va entrar en una clínica a Acapulco per netejar-se.


Els seus respectius excessos van veure Taupin i Elton separar-se després de l'àlbum de 1976 Blue Moves, però uns anys més tard tornaven a treballar junts. El 1983 van llançar l'àlbum de venda de platí Too Low For Zero, que va generar el hit  I Still Standing.







Taupin diu que ell i Elton han parlat d'un altre àlbum el proper any. L’any vinent també es farà el llançament de la pel·lícula "Rocketman", un biopic-fantasia de fantasia amb Taron Egerton com Elton i Jamie Bell interpretant al  diminut Taupin.


Potser que sigui un dels compositors més reeixits del pop, però Taupin diu: 
"Els compositors són persones que s'asseuen a les habitacions tot el dia i suen la sang tractant d'escriure cançons. No faig això. Només escric quan arriba el moment.














Bernie Taupin va néixer el 25 de maig de 1950. Va celebrar el seu 68è aniversari el 2018.

Va néixer en una granja situada entre el poble d'Anwick i la ciutat de Sleaford, a la part sud del Lincolnshire.

D'ascendència francesa, el seu pare es va educar a Dijon i va ser emprat com a granger per una gran granja. La seva mare treballava com a mainadera, ja que havia viscut prèviament a Suïssa.
 Taupin s'ha casat quatre vegades.
Es va casar per primera vegada amb Maxine Feibelman entre 1971 i 1976, i després ambToni Lynn Russo (germana de l'actriu Rene Russo) entre 1979 i 1981, i després a Stephanie Haymes entre 1993 i 1998.
Des de 2004, ha estat casat amb Heather Kidd, amb qui té dues filles, Charley Indiana i Georgey Devon.
Bernie Taupin té un valor estimat de 53,2 milions de lliures esterlines (70 milions de dòlars), segons el valor de NetWire .










"El manuscrito con las  letras de Bernie Taupin se vendió en una subasta este fin de semana, con las letras originales de Taupin para "I've Seen That Movie Too" ($ 17,500), letras pintadas a mano de "Tiny Dancer" ($ 16,000) y las letras en funcionamiento. a "Candle in the Wind 1997" ($ 10,000) entre los artículos del lote que recibieron las ofertas más altas.

Bernie Taupin no es una persona sentimental. Durante las últimas cinco décadas, el letrista de Elton John había estado escribiendo letras en hojas de papel al azar y luego arrojando los manuscritos en un gran cofre de roble una vez que fueron revelados como demostraciones. Borradores originales de éxitos como "Don't Go Breaking My Heart" y "I'm Still Standing" descansaron al azar sobre maravillosas oscuridades como "Rotten Peaches" y "Talking Old Soldiers", y nunca, ni una vez, Taupin se molestó en buscar a través de su enorme colección para ver qué había sobrevivido y qué había caído a través de las grietas. "No sentía la necesidad de mantener la colección", dice. "Pasar por todo fue demasiado masivo como para considerarlo".

Taupin no retuvo muchas cosas de la casa de subastas, pero no pudo separarse de "Scarecrow", la primera canción que escribió con Elton. "Eso fue muy importante para mí", dice. "Mucho más para mí que cualquiera de los grandes éxitos.






Però el seu èxit més gran es va produir el 1997 amb el seu homenatge a la princesa Diana, Candle in the Wind, una reelaboració de la seva cançó original de 1974. "Sé que hi ha alguna cosa [en ella] sobre" la rosa d’Anglaterra ", diu Taupin, i crec que vaig tenir aquesta idea.Però no la coneixia ni la coneixeré. Ho vaig fer per a Elton, com a amic.




Vela al vent 1997

Adéu rosa d'Anglaterra,
tant de bo floreixis en els nostres cors.
Eres l'elegància que es col·locava
allà on les vides estaven fetes miques.
Vas cridar al nostre país
i consolar als que patien.

Ara ja estàs en el cel
I els estels lletregen el teu nom
I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar-se amb l'ocàs
quan començava a ploure

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
Però la teva llegenda mai no ho farà.

La bellesa que hem perdut,
aquests dies vans sense el teu somriure,
aquesta torxa que sempre portarem
per als nens d'or de la nostra nació.
I, encara que ho intentem,
la veritat ens fa plorar.
Totes les nostres paraules no poden expressar
l'alegria que ens brindàres durant anys.

I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar amb l'ocàs
quan començava a ploure.

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
però la teva llegenda mai no ho farà.

Adéu rosa d'Anglaterra,
tant de bo floreixis en els nostres cors.
Eres l'elegància que es col·locava
allà on les vides estaven fetes miques.

Adéu rosa d'Anglaterra,
de part d'un país perdut sense el teu esperit,
que trobarà a faltar les ales de la teva compassió
molt més del que haguessis imaginat.

I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar-se amb l'ocàs
quan començava a ploure.

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
Però la teva llegenda mai no ho farà.

(Lletres de Bernie Taupin)


Fonts:  Smooth Radio
               DailyMail
               Wikipèdia Britànica
               Revista Rolling Stone










dissabte, 6 d’abril de 2019

TARZAN EN ELS JOCS OLÍMPICS DE PARÍS DEL 1924



Parlar tan dels Jocs Olímpics de París com de Tarzan està ampliament documentat a la xarxa, però, potser no tanta gent, coneix l'impacte mediàtic que va causar en la premsa catalana, l'any 1924, la participació en els Jocs d'un jove nedador anomenat Johnny Weissmüller.

De fet, segurament, per les generacions actuals, ni els Jocs Olímpics de París de 1924, ni Tarzan, ni tan sols el nóm de Johnny Weissmüller els dirà gran cosa, però als meus pòtols místics estic segur que sí.

En el enllaç de sota, teniu un interessant article sobre els Jocs de la  VIII Olimpíada.




ELS JOCS OLIMPICS DE PARÍS DE 1924










































En la biografia oficial de Johnny Weissmüller trobareu tota la informació de la seva vida, amb multitud de fotos de la seva etapa de nedador olímpic i com  a actor interpretant el famós personatge de "Tarzan".


BIOGRAFIA OFICIAL DE JOHNNY WEISSMÜLLER



VIDEO SOBRE WEISSMULLER I ELS JOCS DEL 1924







"En París, sus hazañas y su carisma, combinados con las rutinas de buceo cómicas con el amigo Stubby Kruger que realizó para las más de 10,000 personas entre los eventos, lo convirtieron en la estrella de los Juegos Olímpicos."


" Y así se convirtió en uno de los primeros atletas superestrellas del mundo, ya que fueron los primeros Juegos en ser cubiertos ampliamente por un cuerpo de prensa internacional de más de 1000 periodistas."

"En los Juegos Olímpicos de París de 1924, ganó 3 medallas de oro de estilo libre: en los 400 y 100 metros individuales y el relevo de 800 metros, y una medalla de bronce para el waterpolo. Sigue siendo el número uno en la lista de medallistas de oro olímpicos por haber medallado en dos deportes. El presidente francés Doumergue también le otorgó una mención especial y una medalla a la excelencia atlética."
"Claramente, todos estuvieron de acuerdo, Johnny Weissmuller fue la estrella de los Juegos Olímpicos de 1924. Por primera vez, un nadador había robado el espectáculo a todos los otros grandes atletas. Tenía su lugar en la historia; todo el mundo lo sabía " (del libro" Jóvenes campeones olímpicos "




"El 9 de julio de 1922, Weissmuller se convirtió en la primera persona en romper la barrera de los minutos en el estilo libre de 100 m, marcando 58.6 segundos y rompiendo el viejo récord de 1: 00.4 por casi 2 segundos, un gran hito en el logro deportivo. Rompió la marca nuevamente en 1924, marcando 57.4; un récord que se mantuvo durante casi 12 años, hasta el día de hoy una hazaña sin igual. Y, el 23 de junio de 1922, Johnny estableció un tiempo de mar abierto de 100 yd de 52.8 segundos que se mantuvo durante muchas décadas después"











Estadi Du Colombes on es celebrà la VIII Olimpiada.











En el dia de la inauguració dels Jocs.
































El setmanari Sports feu un seguiment dels Jocs, en aquell estiu del 1924, enviant corresponsals a París. En els nº42 i 43 del setmanari, corresponents al 21 i 28 de Juliol de 1924 trobem el gruix del reportatge que aquí presento.









"Si s'ha d'esmentar, el nom d'un esportista que va deixar la seva petjada en aquests Jocs, va ser sens dubte, el finlandès Paavo Nurmi, reconegut com el més “gran de tots els temps”, el qual en aquest esdeveniment de París, va aconseguir guanyar 5 medalles d'or en les proves de 1500 i 5000 metres, amb un interval entre ambdues, inferior a una hora, deixant constància de la seva gran capacitat de recuperació A més de guanyar la prova Cros Country Individual i la de relleus de 3 x 3000 metres, va finalitzar la seva memorable actuació, amb la consecució d'una cinquena medalla, en el Cros Country per Equips"














 El nom dels atletes britànics, Harold Abrahams i Eric Lidde, participants en aquests mateixos Jocs, i les històries dels quals vos sonaran com a protagonistes de la pel.lícula "Carros de Foc"






















"(..) Se sale para la carrera. La piscina está callada, parece un sepulcro faraónico lleno de siluetas petrificadas. Momentos de emoción. El megáfono, o el haut-parleur, como se quiera llamarle, pide un minuto de silencio. Es inútil. Los nervios se oyen crugir. Tan solo un flemático reporter americano recoge a tecletazos lo solemne del momento con su irreverente maquinilla de escribir.

El "alea jacta est" se ha lanzado. Weissmüller ha salido, tranquilo en un esfuerzo de serenidad, hasta los cincuenta metros, Johnnye sigue a la expectativa. Vira con imperceptible ventaja, una delantera tan nimia, tan infima, que desata el aquelarre de las voces americanas. "Come on Johnnye", "Come on Johnnye" por mil voces , por toda la piscina, desgañitandose. Es un barullo infernal. Las americanas, menudas, gráciles, han tomado gestos bárbaramente torturados por la angustia del momento, se han vuelto feroces, gritando a todo pulmón: "Come on Johnnye".

Y Johnnye, a los setenta y cinco metros lleva ya una franca ventaja, y procura conservarla sin forzar, nada desenvuelto, mirando a una parte y a otra, previniendo las sorpresas y oyendo la cantinela que le anima desaforada. Y Johnnye llega vencedor, sonrie, da la mano a su viejo antagonista Kahanamoku, la cierra después a Borg que se la ofrece en un ademán bastante ridiculo por la etiqueta forzada y sale del agua por la escalera sin disimular su cansancio, sonriendo, mientras las lindas girls saltan de puntillas viendo pasar vencedor al idolo americano,(...)"

Així referia el reporter del "Sport" la cursa dels 100 metres lliures que Weissmuller guanyà aquell dia amb la medalla d'or. Està clar que la natació, Johnny Weissmüller, i tot el equip americà  causaren un gran impacte en els periodistes de tot el món i està clar al món sencer. 














La simpatia dels nedadors americans es feu notar en ambdós sexes.

















































































































La delegació espanyola va estar composta per 82 esportistes entre els quals, solament hi havia 2 dones, que van participar en atletisme, futbol, waterpolo, boxa, vetlla, tennis, hipica, salts, tir, rem, natació, esgrima i lluita, l'actuació de la qual va ser molt deficient, no aconseguint cap medalla.






No així, la selecció de futbol  de la República Oriental de l' Uruguai que van guanyar l' Or Olímpic aquell any 1924, davant la sorpresa de tothom.








El dia en que Uruguay le dio una lección de fútbol a toda Europa


Campions Olímpics
100 metresHarold Abrahams10,6GBR
200 metresJackson Scholz21,6EUA
400 metresEric Liddell47,6GBR
800 metresDouglas Lowe1:52,4GBR
1500 metresPaavo Nurmi3:53,6FIN
5000 metresPaavo Nurmi14:31,6FIN
10000   metresVille   Ritola30:23,6FIN
Cros Country IndividualPaavo Nurmi32:54,8FIN
110 m.   tanquesDaniel Kinsey15,0EUA
400 m.   tanquesMorgan Taylor52,6EUA
3000 obstàclesVille Ritola9:39,0FIN
3 x 3000   metres llissosFinlandia8. P.FIN
AlçadaHarold Osborn1.98EUA
PerxaLee Barnes3.95EUA
LlargadaWilliam DeHart7.44EUA
TripleAntony Winter15.52AUS
PesClarence Houser14.99EUA
DiscClarence Houser46.15EUA
JavelinaJonni Myyrä62.69FIN
MartellFred Tootell53.29USA
4 x 100   metresEE.UU.41,0EUA
4 x 400   metresEE.UU.3:16,0EUA
10000 marxa atléticaUgo Frigerio47:39,0ITA
PentatlóEero Lehtonen14 p.FIN
DecatlóHarod Osborn7710 p.EUA
MaratóAlbín Stendroos2h.41:22FIN
Cros Country per equipsFinlandia7 p.
FIN