Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 10 d’octubre de 2010

DEL CÓMIC UNDERGROUND AL MANGA AMB EL PERMÍS DE NAZARIO

Nazario.-


































































































































Nazario, el gran Nazario Luque, considerat el pare del còmic underground a Espanya i un dels més destacats creadors d'historietes de temàtica gai en el món, al costat del finlandès Tom i l'alemany Ralf König. Nazario donarà una conferència al festival Eñe de Madrid el proper 12 i 13 de Novembre en el qual projectarà un documental i dos fotomuntatges referits a la seva obra, la sèrie més coneguda, Anarcoma, és considerada essencial per entendre la moguda barcelonina dels vuitanta i ha provocant adjectius com transgressor, polèmic, agitador o provocador cada vegada que s'esmenta el seu nom. L'obra de Nazario ha estat guardonada també amb premis que van del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2001 al Rambla d'Arts Plàstiques el 2010.


















En el70´s, els fills de les flors catalans llegiem de tot menys de temática política, cómics americans de la Marvel, publicats aquí per Ediciones Vertice, jo en tenia més de 150 exemplars.
TBOS, EL JABATO, CAPITAN TRUENO, ROBERTO ALCAZAR Y PEDRIN, DOSSIER NEGRO, EL PAPUS, VIBORA, HERMANO LOBO, LA CODORNIZ, AJOBLANCO, però a partir del 75. amb la mort de Franco altres revistes com OZONO o VIEJO TOPO publicades a Madrid van apareixer en els quioscos de prensa escrivint ja articles de temàtica política,abans prohibits i com a mitjans de comunicació de l´esquerra més radical de aleshores com la LCR (Lliga Comunista Revolucionaria), és el cas del VIEJO TOPO.Altres revistesi setmanaris musicals, de llevors com VIBRACIONES, POPULAR 1, EXTRA, DISCO EXPRES van ser una manera de fugir del encarcarament general i poguer veure el que es feia a fora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada