Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 17 d’abril de 2010

TENIA RAÓ EN XESCO BOIX ?















































XESCO BOIX I MASRAMON 1946-1984:

S´ha escrit tant d´en Xesco Boix per companys i crítics que el coneixien bé que jo poca cosa puc dir. Els blocaires en van plens, fa poc es van fer els 25 anys de la seva mort i a la revista SONS hi ha un article dedicat a ell per sucar-hi pa titulat "Xesco Boix, un cant il.luminador". Només proclamar la meva sorpresa al constatar com un artista com ell considerat minoritari , mediaticament parlant, conserva tanta popularitat a casa nostra i aixó només s´explica amb la mitificació que ha sofert el personatge i perqué els valors que ens va donar en Xesco Boix no moriran mai, és més, el seu estil de vida de viatger encuriosit sempre disposat a aprendre s´adiu amb el caracter català i amb els nostres pòtols mistics.-












Deia en Xesco:

"Si els diaris i les televisions no són nostres,doncs que ho siguin els carrers i les festes majors"
"Per mi una cançó és com una manera de víure, esponja el cor i ajuda a estimar "
" Em fa por la gent gran, prefereixo els nens"

Tenia raó en Xesco?
Cap on anem tots nosaltres, quina societat estem construïm per els nostres fills i quins valors els hi estem trasapassant ?.

Moltes coses d´aquestes no li devien agradar a Xesco Boix perqué decidís quedarse al costat dels infants.

Només un consell, per molt que passin els anys conserveu un xic d´aquest esperit que el malaurat Xesco Boix tenia i que et transporta a l´época en que eres completament feliç.- Pijus








Aquestes cançons pertanyen al disc "Rondalla va, mentida explico" que no es trobava enlloc més ni a la la mula fins ara que jo li penjat. Aquí les teniu tretes d´un cassette antic.-









"La que he triat avui fou escrita per Pete Seeger a l’any 1958 quan va ficar música a un fragment del Llibre d’Eclesiastès afegint només la frase repetida de fons, Turn turn turn (girar ...), i al final, I swear it’s not too late (juro que no és massa tard) després de la frase que diu hi ha temps per a la pau. No he llegit aquesta obra (suposo que es pot considerar una col•lecció de contes, més que una novel•la) però em diuen que està prou bé, sobretot la primera part que conté més acció!

Bromes apart, alguns creuen que el Llibre d’Eclesiastès i, per tant, la lletra original de la cançó, va ser escrit pel rei Solomon fa casi 3000 anys; per tant potser és la cançó de pop més antiga del món?

Com és habitual, hi ha hagut diverses versions de Turn Turn Turn (Seeger, Solomon?) però potser la més famosa és la dels The Byrds, de l’any 1965. The Byrds van tenir diferents line-ups però l’original va ser format per Roger McGuinn, Chris Hillman, Gene Clark, Michael Clarke, i David Crosby, tots ells amb biografies professionals i personals impressionants. Entre els grans músics que després formarien part del grup, també val la pena destacar al mític Gram Parsons." (Brian Cutts)


Com veieu en Xesco Boix era admirador i amic personal de Pete Seeger fins el punt que va adaptar el "turn, turn, turn" de Seeger a la seva versió catalana "cada cosa te el seu temps" que per a mi esta, salvant distàncies, molt ben aconseguida.-















Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.


A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.


Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella.









































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada