Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 18 de novembre de 2011

STEVIE RAY VAUGHAN (1954-1990): Un guitarrista molt especial.-



Aquest guitarrista excepcional, malauradament mort el 1990, no el vaig coneixer fins fa poc, considerat a la seva época com el seté del ranquing mundial, per a mi, que n´ he escoltat uns quants, està molt més amunt d´això.
 La conjunció de la seva veu, el seu to, el seu esperit de bluesman i els rifs que extreu amb la seva stratocaster són  d`una excel.lència sublim. Et fa vibrar com pocs, la sonoritat de la seva veu quasi que m´agrada més  que el so de la seva guitarra, és un conjunt perfecte al servei de l´ànima del blues a la que pertany Stevie Ray Vaughan. Molt recomanable. Pijus.



Biografia:



Stephen "Stevie" Ray Vaughan 3 octubre de 1954 fins al 27 agost de 1990 i va ser un guitarrista i cantant que va fusionar els gèneres del blues i rock. Va desenvolupar un so i estil, basat en artistes com Albet King o Jimi Hendrix, furiós, cru i explosiu; que més endavant, va ser imitat per innumerables guitarristes qui el citen com a principal influència.

Stevie continua tocant de manera semi-amateur fins al 1960 on entra a l'escena del blues a Autisn, Texas. A l'estiu de 1970 forma la seva primera banda , els Blackbirds amb Stevie i Kim Davis a les guitarres,Christian de Plicque, veu,Roddy Colonna & John Huff a la percussió, Noel Deis als teclats i David Frame al baix.A finals de 1971 deixa la secundària i es trasllada a Austin amb la seva banda, establint la seva base en un club anomenat "Hills Country Club". Fins al 1977 va participar en bandes com The Nigthcrawlers, Paul, Ray & the Cobraments (amb la que va guanyar el premi a la banda de l'any al març de 1977) i Triple Threat Revue

Cap a setembre de 1977 Stevie forma la seva banda definitiva, Double-Trouble (més coneguda com Stevie Ray Vaughan & Double-Trouble), amb Tommy Shannon (baix) i Chris Layton (bateria). Es van moure dins l'estat de Texas fins al 19 d'agost de 1979, quan van tocar en el San Francisco Blues Festival.
11 de juliol de 1981. La banda es filmada tocant en un festival. L'any següent el manager d'Stevie li dóna una cinta a Mick Jagger i la banda fa una funció privada en una festa dels Rolling Stnes. Poc després d'això la banda va fer la presentació més important de la seva carrera quan toquen al Festival Internacional de Jazz de Montreux, Suïssa, essent la primera banda no programada per endavant a tocar en aquest recital. Van ser titllats de grillats però irònicament guanyar un premi Grammy per la versió del tema "Texas Food", vegeu vídeo

inicial, en aquest recital va donar lloc a un dels discos en viu més increïbles de SRV: "Live at Montreuax".

Stevie Ray progressivament va assolir la fama al voltant d'aquesta època, quan en 1982 contribueix amb un disc de David Bowie i el 1983 és "descobert" per John Hammond responsable de descobrir a Dylan, Billie Holiday o Springsteen entre d'altres.. després d'escoltar la gravació del recital de Montreaux i se li ofereix un contracte per gravacions en Epic Records. Finalment al 83 surt el seu primer àlbum, Texas Food després d'anys de treball. Les repercussions no es van fer esperar, i Ray Vaughan va ser elegit per la revista Guitar Player "Millor Nou Talent", "Millor Àlbum de Guitarra (Texas Flood)" i "Millor Guitarrista d'Electric Blues", guanyant 3 premis en un any.
En 1984 és llançat el seu segon àlbum: Couldn't stand th weather. Aquell mateix any, el 4 d'octubre, Stevie compleix 30 anys, i els celebra amb un gran recital al Carneghie Hall de New York amb els convidats Jimme Vaughan (2na guitarra, germà de Stevie),Angela Strehli (veus), Dr. John ,piano ( vere Musika'L, edicó anterior) i Geroge Rains (bateria). Stevie li diu al públic que és el millor aniversari de la seva vida. Més tard aquell mateix any, el 18 de novembre, Stevie guanya dues National Blues Award per "Best Entertainer" (la traducció més precisa seria "Millor Showman") i "Millor instrumentalista de blues". És la primera persona blanca a guanyar qualsevol d'aquests premis.


El 28 de septiembre Stevie Ray és ingressat per abús d'estupefaents de diferent indole a Alemanya. Se les arregla per fer dos concerts més de la gira, però els propers 13 són cancel lats. Aconsegueix mantenir sobri des del 13 d'octubre fins el seu últim dia. Stevie fa un enorme retorn a l'escena en la primavera de 1987 en l'espceial de TV per a Cinemaux deBB King junt a : Eric Clapton , Enrique Peña , Albert King , Phil Collins , Gladys Knight , Paul Butterfield ,Chaka Khan y Billy Ocean . Stevie apareix també en la pel lícula "Back to the Beach" tocant "Pipeline" amb Dick Dale.


Altres presentacions en viu importants de l'època van ser: la seva presentació a les festes inaugural de la presidència de George Bush el 23 de gener de 1989 i la seva presentació en elsMTV Unplugged tocant "Rude Mood", "Pride And Joy" i "testify" en guitarra acustica de 12 cordes. El 1990 es llança el seu disc "Family Style", que grava juntament amb el seu germà.


L'accident





El 27 d'agost de 1990, un poc abans de la 1:00 AM, un helicòpter que duia a Stevie a Chicago s'estavella segons després del seu enlairament. Les 5 persones que anaven a bord moren. Una investigació posterior declara que es va deure a un error del piloto. Aquest accident va ser similar al que van tenir Valens , Randy Rhoads o Cliff Burton entre d'altres.



DISCOGRAFIA:


Texas Flood (1983) Could't Stand The Weather (1984) Soul To Soul (1985)Live at Carnegie Hall -1984 Stevie Ray Vaughan Live Alive - en viu de 1985 a 1986 (1986) April through October 1979 Live In Japan - 1985 The Vaughan Brothers Family Style (1990) Stevie Vaughan In The Beginning - en viu,Austin, Texas, 1980 (1992) In Step (1989) The Sky Is Crying (1991)Stevie Ray Vaughan Live at The El Mocambo - en viu a Toronto, Canadá 1983 (1991)


A Tribute To Stevie Ray Vaughan (1996) 1. Pride And Joy - Bonnie Raitt 2. Texas Flood - Jimmie Vaughan 3. Telephone Song - B.B. King 4. Long Way From Home - Buddy Guy 5. Ain't Gone'N Give Up On Your Love - Eric Clapton 6. Love Struck Baby - Robert Cray 7. Cold Shot - Dr. John 8. Six String Down - Vários artistas 9. Tick Tock - Vários artistas10. SRV Shuffle - Varis artistes

Stevie Ray vaughan The Real Deal: Greatest Hits 2 (1999) Albert King with Stevie Ray Vaughan In Session - en viu 1983 (1999) Stevie Ray Vaughan Greatest Hits (1995) Stevie Ray Vaughan Blues at Sunrise (2000) Stevie Ray Vaughan Live at Montreux 1982Martin Scorsese Presents The Blues: Stevie Ray Vaughan (2003) & 1985 (2001) disc 1 Stevie Ray Vaughan Live at Montreux 1982 & 1985 (2001) disc 2 Martin Scorsese Presents The Blues: Stevie Ray Vaughan (2003)  


 ( biografia currada  per el Musik´L  que tinc el plaer de tenir entre els meus blocs preferits) 
Pijus.-












































                                                               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada