Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 16 de desembre de 2011

EL VALLVERDÚ VIATGER















Coneixem a Josep Vallverdú bàsicament per la seva producció en literatura infantil i també com a narrador , poeta o traductor, però se´n sap molt poc de la seva vessant viatgera, d´home de carrer que ens descriu els seus contemporanis tal com els veia en aquella Catalunya de finals dels 60´s  i començaments dels 70´s.

Una aventura que es va començar a gestar el 1966 i va concloure set o vuit anys després, va donar com a resultat un obra espectacular.

 Una visio de Catalunya diferent, que mai s´havia fet fins aleshores i que es concretà amb  una sèrie de vuit volums, publicats per  Taber, en els que la màgia de la fotografia de Ton Sirera i les vives descripcions de Josep Vallverdú donen a aquesta obra un valor incalculable. Pijus













"Catalunya-Visió és, per damunt de tot, una sèrie de llibres gràfics basats en recorreguts descriptius de comarques del Principat. Però, alhora, Catalunya-Visió és la història d’una relació entre dos homes: l’autor del text, Josep Vallverdú, i el fotògraf Ton Sirera."  (Josep Maria Aloy)

















Vallverdú-Sirera, Sirera-Vallverdú: un tàndem excel.lent per a uns resultats òptims. «Unes fotografies que parlen, uns comentaris que pinten» -diu també la solapa. La càmara d’en Ton Sirera des de l’aire o amb el fotògraf genoll en terra trobava l’objectiu i l’angle precís en benefici de l’expressivitat, segons comenta Oriol Vergés. I continua: «En aquesta col.lecció no es complia el proverbi que assegura que una imatge val més que mil paraules; el comentari d’en Vallverdú penetrava on la màquina no podia arribar, entrava a les cases per descobrir els problemes reals dels habitants o endevinava el pessimisme vers la propera collita». (URC, n. 8 pàg. 13)


































Catalunya-Visió es va coure doncs en sortides quinzenals de cap de setmana, «per tant ens tocava de fer un grapat de quilòmetres escrivint jo dins l’automòbil mentre ell conduïa. Per raó d’aquesta galopant exigència no podíem aprofundir, però potser guanyàvem en color i impressionisme o anècdota. Podem calcular que per a vuit volums fets per nosaltres, el recorregut entre anades, vingudes, desviacions i visites repetides deu acostar-se als 14.000 quilòmetres».





JOSEP VALLVERDÚ I AIXELÀ


TON SIRERA I JENÉ


























En la solapa de la coberta del primer volum Vallverdú escriu que es tracta de presentar gràficament la gràcia i el drama de la terra i els homes, i afegeix: «No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. Es una visió de Catalunya».


















Important debat a peu dret. El grup de cinc no acaba de posar-se d´acord, per la senzilla raó que en desacord no hi han estat mai del tot. I així va passant la vida. El cas és poder calçar un quaranta-quatre i tenir una bona paret on repenjar-se.

Dues boines i dues gorres, i el més jove, per desempatar, amb el cap descobert. No tots són pagesos: l´home del nas hebraic és segurament un botiguer, el qual no acaben de convèncer els altres. “Què vols que et digui...” “Però pensa-hi, home.” “ Mira, jo...” “Tots ho sabem, això.” “ Deixa´t de dallonses”.......L´únic que sembla, fins i tot físicament, distanciat de la terrible batalla és l´home de negre, amb el seu cigarret groguenc penjat dels llavis i les mans a les butxaques.

Aquest és dels qui escolten i deixen dir: és la forma més refinada de sibaritisme dialèctic.


Però aquestes espardenyes són obsessives: aquests pagesos, com diu Josep Pla, si us claven una trepitjada, aneu servits. Llurs peus han reduït a pols milions de terrossos. Aquests sí que toquen de peus a terra. Més d´una xicota, però, va casarse amb l´home que l´havia trepitjada ballant el ram a l´envelat: es veu que un bon trepig és quelcom decisiu: a través de la trituració dels metatarsos penetra una mena de força convincent, primer avís, com si diguessim primera amonestació.......... ( Josep Vallverdú )


































Els nostres amics  al costat de les aigües del Matarranya entre el Faió i Riba-roja.-



Detall o veiem en Ton Cirera i  Josep Vallverdú fumant en pipa.-


Amb el seu 2CV pel congost del Parrissal a Beseit.-


Introducció, feta per Vallverdú,  a "Els rius de Lleida", edicions Destino, 1973, un altre gran obra en col.laboració amb Ton Sirera:



" Ben mirat, però: quin era el tema concret ?
Un viatge al llarg dels rius ? Només passar ?
O descobrir, endevinar, recordar, evocar, imaginar i compendiar la diversa vida que, 
a la vora dels rius, hora a hora, segle a segle,
hi han fet florir els homes ?" ( part final )



WEB DE JOSEP VALLVERDÚ































Catalunya Visió a L' Arts Santa Mònica fins el 26-04-012 








2 comentaris:

  1. Bona tarda,
    ja he entrat a casa teva, ara serà qüestió d'anar-nos visitant i compartint els pensaments.
    Saps, m'agrada veure com ordenes les imatges, jo sóc una mica passarell i encara he d'aprendre molt sobre el disseny del blog. Vaig descobrint com fer les coses, però no m'agrada, en canvi en el teu, trobo una disposició molt endreçada, que em complau. Potser algun dia, et demano ajuda!!!
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina