Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 20 de març de 2012

El Cu-cut i Gaudí











Cu-cut 10 setembre de 1910





La casa Batlló (1905-1907)







Entre 1905 i 1906 el passeig de Gràcia va tenir una transformació quan finalment es van posar llambordes al passeig, els tramvies van ser traslladats a les calçades laterals i es van instal·lar els coneguts bancs-fanals de Pere Falqués. Josep Puig i Cadafalch ja havia construït la casa Amatller (1900) i en el mateix tram l'arquitecteLluís Domènech i Montaner havia finalitzat la transformació de la casa Lleó Morera a la cantonada amb Consell de Cent amb la que va guanyar el premi del concurs anual d'edificis artístics de 1906. I mentre aquests arquitectes i les seves obres produïen una atracció i un signe de distinció entre els seus clients, era criticada per la premsa satírica.

El apel·latiu popular de «la mansana de la discòrdia» definia precisament la rivalitat entre els arquitectes i, molt especialment, les seves façanes.

Quan Gaudí va haver de resoldre l'encàrrec ja sabia el que havien fet els altres. De fet, la presència de l'arquitecte més sorprenent de tots ells era l'element que hi provocava aquest nom.

La pugna entre els arquitectes més famosos del moment va atraure molts altres burgesos que volien tenir la casa al passeig de moda. El 1906 els Malagrida, que comerciaven amb l'Argentina, se'n van construir un edifici amb una cúpula al número 27, obra del mestre d'obres Josep Codina. Sagnier va fer la casa de la família Mulleras al costat de la casa Amatller, mentre que la vídua Marfà enllestia el 1905 l'obra d'estil medievalista que havia encarregat a Manuel Comas a la cantonada amb el carrer de València.

El fort impuls de la burgesia barcelonina va resultar clau en el desenvolupament i allargament del moviment modernista que a Europa es va acabar al voltant de 1905, mentre que a Catalunya va durar una dècada més.

Per contra, a la resta d'Espanya el moviment no va tenir pràcticament ressò, degut a les difícils condicions econòmiques que varen suposar la pèrdua de les colònies americanes.

La revista madrilenya Nuevo Mundo del 14 de febrer de 1907 descrivia el treball dels arquitectes modernistes catalans: «Tot i no arribar encara a la perfecció o si més no a la conciliació justa del que és bell, harmònic i útil, ni constituint encara les seves obres una visió clara i precisa d'un art propi, és anuncio d'abundants aptituds per a arribar a aquesta meta gloriosa de la qual pot considerar-se com a més proper al pintoresc i audaç Gaudí.»

En resposta, la Ilustració Catalana publicava el 10 de març de 1907: «Els mateixos espanyols començan a rendirse a la realitat i s'ocupan i comentan, encara que molt a la lleugera, les obres del Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier, Gaudí i tants altres.»  (fons wiquipedia)













Cu-cut 31 Mars 1910 


Casa Milà (1906-1910)















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada