Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dijous, 15 de març de 2012

Tot és vell i foradat




































Estem al 1906, la dependència de Catalunya envers Madrid era evident, el poder del governador civil  i la seva supeditació total a Madrid, el poc o nul cas dels partits catalans a les Corts de Madrid, el cansament de la gent envers la  seva situació i envers els polítics, la poca unió entre ells,  etc, etc, etc . No us sona tot això ?   Han passat 106 anys i encara estem així. Pijus.











Geografia de Catalunya de Francisco Flos i Calcat, 1896 pàgs 90-91-92 en que parla dels tributs a Espanya  que pagàvem i paguem els  catalans i el greuge comparatiu que això suposa.


 Agraïments a Encarna Navarro Robledo.






































En quant a la política podem comprovar com Almirall va ser un republicà federalista intransigent seguidor de la ideologia i la política de Pi i Margall que va evolucionar a un federalisme pre-nacionalista i a una acció pràctica per a Catalunya a fi d'incrementar el seu pes específic dins la política estatal que el va portar a la separació del federal Pi i Margall. Almirall considerava que el federalisme era una opció viable per a Catalunya, però per aconseguir-ho abans calia que la societat reconegués la identitat nacional pròpia. Considerem que aquesta és la raó per la qual va treballar més en aquest sentit.


Valentí Almirall entenia la catalanitat com a progrés social i creiem que és per això que considerava que per aconseguir el catalanisme polític calia tenir un ideari patriòtic generat amb la llengua, la cultura, etc. tot i que també hi havia el component econòmic. Va crear una institució amb el propòsit d'unir tothom que tingués interès per Catalunya, perquè d'aquesta manera pensem que volia aconseguir que es defensés, es fomentés i hi hagués un progrés els interessos de la nació. (fons wiquipedia)



"....Almirall no empra mai el mot "nació catalana "; sempre parla de "nació espanyola "; i de " regió catalana "; perquè la seva empenta és clarament regeneracionista i antiseparatista:

 l´interessa la transformació capitalista d' Espanya, la revolució democràtica espanyola, la lluita contra l'oligarquia.

Per això pensa i proclama:

Fem-nos forts a casa nostra, unim-nos ,prediquem amb l'exemple, posem en marxa un moviment regionalista a tot Espanya i llancem l' assalt contra l' Estat oligàrquic."


(pàg 10 "Ideari de Valentí Almirall" a cura de Jordi Solé-Tura.)


"..... Només una idea positiva subsisteix, enmig d' aquest no-res. Es resumeix en l´absorció de tot Espanya pel grup central, la gran preocupació actual del qual és la d' imposar la legislació castellana a totes les regions pirinenques. És la fi de la fi.

Però ens equivoquem quan diem que aquesta idea és positiva. En realitat, és tan negativa com les restants, perquè l' esperit dominant i absorbent només  s´hi manifesta sota la seva forma destructiva.

Aquest esperit ha anul.lat tot allò que de característic conservàvem, tot allò que que constituïa la nostra força. I què ens ha donat, a canvi? El fals parlamentarisme. (...)
 El grup imperant, dominat al seu torn per les camarilles que han convertit el govern d' Espanya en llur propi feu, se sent satisfet amb regnar, encara que sigui solament sobre una pila de runes. Vol manar, i mana. 
Separat de la vida real i del moviment europeu; fent-se la il.lusió que constitueix una raça superior i nodrint-se del record del passat; conservant el baix poble en la misèria per l' obligació en què es troba de sostenir el luxe dels qui manegen, aquest grup, sempre imprevisor i lleuger, ha arribat a creure que aquest estat de coses ha de durar eternament. 
El seu deig de dominació està satisfet; la resta importa ben poc. (...) 
El sistema francès ha esta fins ara el nostre model, aquest és el que hem intentat de copiar. Madrid fa tot el que pot per semblar un petit París i, si no ha aconseguit d' assemblar-s'hi ni per les llums, ni per l' activitat en les ciències, les arts i la indústria, en canvi, l' imita perfectament en allò que es refereix a l' absorció i la dominació de les províncies per la capital."


(España, 51-55. Valentí Almirall, 1886 )



"Lo Catalanisme", l' obra cabdal de Valentí Almirall, data del 1886  i tot i que no era,ni molt menys, independentista, que pensaria ara i avui d' aquesta Espanya nostra que continua no entenen el fet diferencial dels seus pobles ? 
 I nosaltres que pensem llegint aquests escrits de Valentí Almirall de fa 126 anys ? 


 Que tot continua igual i


 Que  tot és vell i foradat.-































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada