LO XANGUET 1865-1874

" Durant aquesta època,els almanacs s'havien fet molt populars. D'entre ells, en sobresortí "Lo Xanguet" que començà la seva publicació l'any 1865 i que va sortir durant nou anys, és a dir, fins al 1874. 

Va reunir els noms més il.lustres de l'humorisme català d'aleshores. 

Aquests col.laboradors, amagats tots darrera de pseudònim, eren principalment, els dibuixants Josep Lluís Pellicer (Gabriel Nyapus) i Tomàs Padró, i els escriptors Frederic Soler (Serafí Pitarra), Conrad Roure (Pau Bunyegas), Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), Eduard Aulés (Bonaventura Gatell),J. Feliu i Codina (Joseph Serra), Albert Llanas (Robert Sanall) i molts més.

"Cal fer notar que, durant aquest període, encara era vigent una forma de vida que no havia sofert gaires modificacions des de molts anys endarrera. Era una forma de vida ja establerta i, encara que hi havia hagut diverses convulsions i revoltes socials, aquestes no ho havien estat ni prou fortes ni de prou durada per a commoure les arrels de la societat. És amb l'aparició de la industrialització quan sorgeixen els autèntics problemes socials que acaben definitivament amb una manera de viure. Per això, els humoristes d'aquesta època reflecteixen, majoritariament, el costumisme. La majoria es limita a una crítica de costums i a la descripció d'una societat en la qual el camp dominava encara damunt la ciutat. La despoblació de les zones rurals no comença fins a la primera dècada del segle XX."

"Lo Xanguet, el darrer, del 1874, va reunir els noms més il.lustres de l' humorisme català d' aleshores, en una gran majoria els mateixos que haurien també de treure al carrer Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare."

Curiós missatge que acompanya el primer calendari de "Lo Xanguet" de l'any 1865.-

Els autors més famosos del teatre català vuitcentista, Pitarra, Roure, Aulés, Vidal i Valenciano, Feliu i Codina i d'altres,  vistos per Tomàs Padró en aquesta caricatura publicada a l'almanach "Lo Xanguet"  de l'any 1868.

"Encara que, políticament, els catalans del segle XIX ja tenien ideals federalistes, llurs aspiracions autonomistes no es concretarien definitivament fins a començaments del segle. Aquestes aspiracions formarien també part de la dinàmica dels anys següents."

" Durant le dècada dels anys 60 s'estava covant un canvi en les estructures de l' Estat i, tal com ja hem indicat anteriorment, el general Prim n'era un dels principals responsables. Paral.lelament, la progressiva politització de l'obrer i el creixement industrial de Catalunya eren camp assaonat per a l'aparició del partit demòcrata i, fins i tot, pels primers grups de socialistes i d'anarquistes. El moviment democràtic tenia el seu cap en la persona de Francesc Pí i Margall, que desitjava una Espanya democràtica, republicana i federal, i preconitzava unes relacions més justes entre el capital i el treball."

" El setembre de 1868, després de dos pronunciaments militars, acaba la monarquia d' Isabel II. Com totes les revolucions, aquesta és acollida, sobretot a Catalunya, amb il·lusió i esperança. Els catalans, que havien estat els grans artífexs de la revolució de setembre, pretengueren imposar el règim polític que volien i que necessitaven, però no hi van reeixir perquè les estructures econòmico-socials eren tan diferents a les de la resta d'Espanya que el que aquí era covenient, allà no ho era. La Constitució que fou aprovada era d'esperit democràtic, però encara monàrquica i unitària, i aquesta orientació fou completada amb el nomenament d' Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya, el qual va començar a regnar a començaments del 1871."

" En el any 1870 hom es fa ressò de les gestions que el general Prim estava fent per tal de trobar nou monarca per Espanya, i de les reunions de les Corts que cercaven una nova Constitució, després de la Revolució de Setembre.

 En l' almanac de l' any 1871, i signat per Pau Bunyegas (Conrad Roure), hi ha un  "Judici de L' Any":

"Veient això, Lo Xanguet,
en ús de ses facultats,
que li han concedit els peixos, per sufragi universal,
mana: que el primer que trobi l' any setanta-un regnant,
per la desgràcia del món,
el lligui de peus i mans
i el porti a Sant Boi de pressa, a on quedarà tancat.
Passi's avís a cipaios i als soldats de plom més braus, perquè puguin donar auxili al que logri agafar l' any." 

 ( pàg 64 de " Un segle d' humor català" de Lluís Solà i Dachs)

"Prim havia estat assasinat el 27 de desembre de 1870, això va representar un cop molt fort per al nou manarca que confiava en el general per tal de mantenir l'ordre i la unió. També començava la tercera guerra carlina, guerra que havia de durar fins el 1875. Aquests fets, juntament amb la lluita de partits que va desfermar-se, van decidir el rei a abdicar la corona, el dia 12 de febrer de 1873. Aquell mateix dia era proclamada la I República Espanyola."

Notes escrites de:  "L'Humor Català" Un segle d'Humor Català, vol 1 de Lluís Solà i Dachs.-