Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 9 d’agost de 2015

James Taylor, el trobador de la veu melosa


James Taylor és, sens dubte, un dels músics que més m' han marcat. No tan sols a mi, sinó a tota la meva generació.
En el meu cas, que no entenc la llengua saxona, la textura de la seva veu i la manera de tocar la seva guitarra, em van influir molt , musicalment parlant, però, potser per això, la disfruto més en el seu estat més pur.-












No cal saber anglès, però, per veure que James Taylor era i és un símbol pera tota una generació d' americans i de no americans de tot el món. La seva vida, la seva actitud envers la vida, la seva sensibilitat i empatia que ens mostra en les lletres de les seves cançons, han fet  que sigui un dels millors cantautors mundials.











A part de la seva gran qualitat vocal, amb una veu dolça i melosa, caraterística, la seva particular  manera de  tocar la  guitarra, amb l' anomenada tècnica  del  "Fingerpicking"  l' han convertit amb un dels millors guitarristes acústics del planeta.-


" JT" (1977)


"James Taylor" (1968)




A Espanya es van eliminar dues de les cançons del disc "Mud slide slim" del 1971 per les seves referències antimilitaristes sobre la guerra del Vietnam.

La cançó del disc "You've got a friend", escrita per la seva amiga Carole King,i que ell va versionà, es va convertir en nº 1  i aquest disc en el més conegut fora dels Estats Units.




"Soldiers", una de les cançons del disc "Mud slide slim", està basada en les tragedies del Vietnam i diu:

" Simplement havien tornat nou soldats afortunats en tota la nit, la meitat ferits i mig morts. Nou de cada vint tornaren a casa, amb onze tristes històries per explicar"



"Gorilla"(1975)






" Sweet baby james " (1970) va ser el seu primer disc editat a Amèrica. El tema "Fire and rain", cançó al.legòrica sobre l' adicció i la mort, va cautivar al públic americà. es van vendre més d'un mi.lió i mig de copies.-



" A mesura que desgastem el món més i més, l' economia i l' ecologia es convertiran en la mateixa cosa" 

James Taylor, 1979.-




















"Walking Man" (1974)



























El matrimoni James Taylor i Carly Simon fou molt popular als USA a principis dels setanta, tan per la seva música com per l' aurèola de supervivent que envoltava a James Taylor i a la imatge vitalista de la seva dona. Aquesta popularitat fou superior, fins i tot, als divorcis d' Elizabeth Taylor.-































"Hourglass"(1997)





La seva biografia i la seva discografia la podeu trobar extensament a internet. He procurat fer una valoració personal i en tot cas posar coses no tan fàcils de trobar.

"That's Why I'm Here" (1985)





En la seva cançó preferida, "Carolina in my mind", es troba una breu autobiografia de la seva adolescència.-




"One man band" (2007)



"Before this world" (2015)

Aquest disc, darrerament em té enamorat. Crec que és un dels millors de la seva discografía.-

"October Road" (2002)
Amb la seva gran amiga i companya  de professio, Carole King. 

Ella sola mereix ja un capítol apart:

" Saps que el meu amor sempre estarà allà perquè tú el recollis"

" Adéu no significa que me'n vagi "


"Carole King & James Taylor, Live at the troubadour" (2010)




"Covers" (2008)









A reveure James !






















































 Perquè disfruteu del perfecte equilibri   que hi ha entre la seva veu i els acords    de la seva guitarra, us hi posat aquets  videos, la majoria del seu concert al        Beacon Theater l' any 1998. 
  He triat la qualitat del so i de la imatge    com a prioritat màxima. Abans    d'escollir videos dolents del youtube, he   preferit editarlos jo mateix del    material que tenia. Com els bons vins, m' agrada més com sona en James Taylor ara a la maduresa.-
  La cançó "Home" és de les Dixies Chiks, però és tan bona, que l' he posada en el lot.-

Ens diu Santiago Alcanda: 

" (..) Como los pequeños secretos que por secretos se hacen grandes,las canciones de  James Taylor se funden con el tiempo  para participar de su universo emocional que no tiene principio ni fin. Son notas que viajan en el interior más profundo del ser humano y que producen, mágicamente,en cada uno,imágenes o sensaciones distintas, porqué se individualizan, y también semejantes, porque invocan a nuestra ternura y a nuestra imperfección, a la vez. Su música, forma y fondo,es, como la vida, dulce y amarga." 

















































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada