Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 7 d’agost de 2015

Timos de la Esquella


 El setmanari " Cu-Cut", en el seu nº 86 del 20 d' agost del 1903, treu un suplement anomenat : " Suplement de desinfecció artística"  i en lletres grosses " Timos de la Esquella".-

Era evident que la rivalitat entre "L' Esquella de la Torratxa " (1872-1939) i el nouvingut "Cu-Cut" (1902-1912) va arribar a un punt de màxima tensió en aquest estiu del 1903. 

La temperatura va pujar molt, sobretot, quan l' Esquella en el seu número del 31 de Juliol va criticar i caricaturitzar al seu antic col.laborador i dibuixant, Gaietà Cornet i Palau (1878-1945), ara en les files del Cu-Cut.  I encara més quan, en Cornet, és l' autor del ninot símbol del setmanari.


Això fou el detonant que provocà que el "Cu-Cut" publiquès  aquest suplement sobre els plagis de L' Esquella de la Torratxa.-




Tota la redacció del Cu.cut, segons ho expliquen ells mateixos, es possaren a cercar proves d' aquestos plagis que en Cornet coneixia en part.

En aquesta imatge, publica "Cu-Cut", el plagi que L' Esquella fa, en aquest cas per Moliné, en el nº 1000 de l' any 1898, 
de l' original alemany publicat a la revista "Fliegende Blätter" de Munich , nº 2532 de l'any 1894.

L' espavilat xafarder del meu bloc, segur que sap diferenciar entre la versió alemanya i la catalana.-




En el cas de Manuel Moliné i Muns (1833-1901), Cu-cut exculpa el distingit caricaturista, recentment desaparegut, per la seva probada vàlua.



Portada de l' esquerra, l' original del gran setmanari alemany, "Jugend" de Munich, portada del nº del 9 de Maig 1896.

Portada de la dreta i timat per L' Esquella en l' Almanach del 1897.-


Plagi de L' Esquella, el de l'esquerra del 15-06-1897, el de la dreta del 5-10-1900. L' original del centre, publicat per " Le Rire" de París nº del 31-10-1896.-


Un altre exemple.-

A l' esquerra, la publicada pel Quality de Nova York el 1901 i a la dreta la timada per l' Esquella en l' Almanach del 1903.-

Diu abaix de tot:

" Home, per l' amor de Deu !. Passi que plagii dels francesos y dels alemanys, però dels yankis ! (...) "







A dalt a l' esquerra; Publicat pel " Flegende Blätter" de Munich nº 2656, del 1896.-

El de la dreta: El timat per L' Esquella en el nº del 20-10-1898.-










El de l' esquerra publicat pel Gil Blas de París, nº 17 de Juny de 1898.
A la dreta, el timat per L' Esquella del 23 de Juny de 1899.-


L' enfotisme de " Cu-cut" envers L' Esquella de la Torratxa i el seu director, en Josep Roca i Roca, arriba a extrems  hilarants.-




Més exemples dels plagis.-




A l' esquerra, el publicat per " Le Rire" de París, nº 15 d' Agost del 1896.

El de la dreta,el timat per L' Esquella, nº 19 d' Agost del 1898.-







Diu l' acudit del "Kiosco Moderno":
" Fassi'l favor de donarme'ls darrers números del Gil Blas, de Le Rire, del Flegende Blätter, del Jugend, del......"

" No han arribat encara, però prengui la Esquella que és lo mateix. "
La majoria de plagis porten la signatura de  Ramón Miró i Folguera (1864-1927), conegut a la vegada per la seva facilitat en imitar l' estil de diversos dibuixants coetanis. Era evident que hi havia unes certes ganes de revenja per la marxa d'en Cornet a la competècia i per la baixada de les vendes, per part de L' Esquella i això li va costar car. 
Cu-cut es defensà i de quina manera !

Ens diu, Lluís Solà i Dachs, a la seva gran obra" Un segle d' Humor Català":

"(...) Miró fou, durant una colla d' anys, el dibuixant de plantilla de les revistes d' en López. Quan els dibuixos de tots els col.laboradors importants havien estat ja inserits, en Miró completava tots els espais que faltaven fossin de la mena que fossin:  feia els "culs de llàntia", els dibuixos petits,els grossos i, de tant en tant, també dibuixava alguna portada. "
Qui podia controlar una tan gran capacitat de producció sigui original o inspirada, encara que de vegades  es passés. ?   (Pijus)













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada