Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 10 de novembre de 2015

Les llàgrimes negres de l'ànima




El fado, el particular blues de Lisboa, viu, ja fa temps, un dels millors moments de la seva història gràcies a la nova generacío de joves cantants que han renovat aquesta música tradicional. Per descobrir l'ànima lisboeta i  la saudade, aquella malenconia atlàntica que impregna el caràcter portugués, s'ha d' escoltar  el plor dolorós del fado, que es canta sota una minsa llum i amb el ulls clucs.



És meu i teu aquest fado,
destí  el qual ens uneix,
encara que pot ser negat,
les cordes d’una guitarra,
sempre que s’escolta el gemec
d’una guitarra al cantar
estic com a perduda
amb ganes de plorar.
Oh gent de la terra meva
és ara que me n'adono
que aquesta tristesa que porto
de vosaltres rebí,
i semblaria tendresa
si per ella em deixès embolcallar
seria major l’ amargor
i menys trist el meu cantar
Oh gent de la terra meva
és ara que me n'adono
que aquesta tristesa que porto
de vosaltres rebí.-



" Si a un cantant basc se li pogués dir "La veu", aquest seria Erramun Martikorena, que tot i no ser professional de la música, ha gravat diversos discos amb cançons, majoritariament, de cantautors bascos.
Ell, en realitat és pastor d'ovelles, i no es va animar a gravar fins que un dia va guanyar un concurs i suposo que  amb això va trencar el gel i li va obrir les portes de la fama.
Home senzill com el sol, comparteix la seva vida amb un ramat a Baigorri, un poble de la Baixa Navarra, per aquest motiu alguns afectuosament li diuen
Baigorriko Txoria = L'Ocell de Baigorri."





Xalbadorren heriotzean
(lletres de Xabier Lete dedicades al gran bertsolari basc Xalbador)


Era un amic
moltes vegades de bon cor
les ales de la poesia
versos de sentiments
el canviaren.

cantador en les places
ple de solitud.

On estás, de quin prat
pastor de Urepel
pujant pels vessants de les muntanyes
t' escapares.

trencada la tanca
alliberar la cançó
de tots els lligams
de les fronteres dels cossos
intentant ser lliure

el teu últim alè va ser
el vers més profund,
mai es poden dir
veritats tapades
el crit més fort ...
fort.....

On estás, de quin prat
pastor de Urepel
pujant pels vessants de les muntanyes
t'escapares.















Del cor de l’església a les tavernes més pecaminoses,del cel a l' infern, o al inrevés. Aquest va ser el recorregut de molts músics de blues que es van lliurar en cos i ànima a l’anomenada música del diable. El veritable esperit del blues és per tan doble, té dues ànimes. dos esperits, dues cares, com dues cares té l’home mateix, és per això que es fa tan atractiu, tan reconsagradament humà.










Estimada esposa, amant estimada, on ets?
Ah! Retornen els meus plors.
Estimada esposa, amant estimada, on ets?
Retornen, retornen els meus plors.
Estimada esposa, Ah! Retornen.
Ah! retornen els meus plors.

Estimada esposa, esposa estimada, on ets?
Ah! Retorna, on ets?
Ah! retornen els meus plors.
Retornen els meus plors.

Ah! Retornen els meus plors

Del vostre Erebo sóc ara
Copsa a la cara la meva indignació
Jo us desafio o esperits maleïts!.







A Tots els matins del món, amb la peça "Els plors" de M. de Sainte-Colombe (1630-1700)





Sigui la nostàlgia d'una país i de la seva gent, la perdua d'un amic, símbol de la llibertat, el dol per la mort de l'esposa o el gemec d' una harmònica de blues, les llàgrimes negres de l'ànima no paren de caure sobre nosaltres en forma d' aquestes impressionants cançons d' estils tan diferents.-  (Pijus)












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada