Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 12 d’agost de 2016

La meva col.lecció de Goigs



Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. 

Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... 

La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com apregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.






D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. 
N'existeixen, sembla, des delsegle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII.

Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla –formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada– emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII.



El primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV), i que posa de manifest la relació dels goigs amb el ball dins les esglésies abans del concili de Trento. 

Els gremis i confraries –especialment la del Roser– popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.














La cultura catalana és el marc on aquest gènere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivença i de la unitat de la llengua catalana. 


No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi –o hagi disposat fins a temps recents– de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.
 ( Font wikiwand)


















El que sí que m' he quedat palplantat és per la gran quantitat de col.leccionistes de goigs que hi han arreu de Catalunya i segurament arreu del món.
 Jo vaig recollir, fa anys, aquets que veieu i ara per no perdre'ls a la pila del greix, els penjo en el bloc.-





















Ara, això si, us posso algunes referències sobre els Goigs  de Lluis Millet, autor d' una vintena de goigs, extret del seu llibre d' escrits:

" Pel nostre ideal" 1917.-





Del que disposo aquest exemplar dedicat amb la seva signatura original.-














Referint-se a l'elaboració dels goigs ens deia: 

" Aquesta activitat d'ànima que avui dia,temps d' escepticisme i de disbauxa dels sentits, sentim encara batre en el cor del poble, quina força devía tenir en els temps passats  d' espontania i general fè religiosa! "







" Que devía ésser allavors el peregrinatge a Montserrat ! Diu un abat del monestir, allà a principis del segle XVI, que, acabades les funcions de la nit, que duraven fins allà a les nou, se quedaven els peregrins a vetllar en l'iglesia, i, agrupats en petites rodones, alguns amb dolentes veus i bons desitjos, feien música a la Reina dels angels; altres resaven ses devocions i examinaven ses conciencies per al dia següent confessar-se. "




" Els cants del còdic montserratí  eren,doncs, destinats als peregrins en la susdita vetlla, èrò fa constar el recopilador que eren també pels que cantaven i ballaven de dia en la plaça del monestir."



























"Els bons frares volíen que el poble hi estés alegre i devot en la santa muntanya, i per això li donaven aquells cants, que alguns d' ells no eren altres que els del mateix poble, però espurgats de les entremaliadures poc dignes del veïnatge de la Verge Santíssima."
Parlant, Millet, de la "Ballada dels goyts de nostra dona en vulgar cathalan aball redó" ens comenta:
"Aquets goigs de la Mare de Déu, de tonada tan rústega i honrada, tan camperola i honesta, que encara que ens ha sigut transmesa en manuscrit no podem dubtar que és filla del poble, ens donarà la mà per a introduir-nos en el ver camp del cant popular, el qual ha nascut espontaniament, per necessitat de l'ànima,d'una raça,ha nascut d'entre els humils,perquè els humils viuen en la simplicitat, i la simplicitat crida la gracia del cant, que és la florida de l'ànima."
































































































































































































































































































































































































































El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels peregrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle XIV.

Encara que sóc ateu, el valor literari indiscutible d' aquests goigs, ha fet que li dediqués aquesta entrada. I si per cas, hi ha algún Déu i com a veí de Montserrat, potser em servirà de desgreuge en l' altre vida.

Dedicat especialment a un gran amic i defensor de la Moreneta, Joan Pozo Marcet.










4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Vosaltres sous els mestres,ja tenim una edat i coses per mostrar a qui vulgui escoltar.

      Elimina
  2. Preciosos els goigs mostrats, felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sóc col.leccionista però la vida m' ha portat ha ser el seu cuidador.
      Ells m'han triat a mí no jo a ells. Salut.-

      Elimina