Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 24 de setembre de 2016

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)



El reportatge fet per el setmanari "Ilustració Catalana" del 21-10-1906 és una joia.-










El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitzà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel.-


En la fotografia, la sessió d' obertura amb tota la Presidència al fons.

El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificació definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del català, el principal fruit del Congrés fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català.






L'organitzà i el presidí  Mossèn Antoni M. Alcover.-





























Comissió técnica organitzadora del Congrés:

Sr.  Jaume Massó i Torrents
Sr. Antoni Rubió i Lluch
Sr. Josep Pijoan i Soteras
Sr. Joaquim Casas i Carbó



Les circumstàncies polítiques en què es celebrà el Congrés és a dir, la promulgació de la Llei de Jurisdiccions  després de la suspensió de garanties constitucionals a Barcelona, uniren el catalanisme en la Solidaritat Catalana i feren que la celebració del esdevingués encara més un acte patriòtic. La Lliga Regionalista també l'aprofità per fer pública la política cultural noucentista que aplicaria després.



Assistiren al Congrés més de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Països Catalans, gairebé tots no lingüistes, quantitat que hauria estat més grossa si s'haguessin admès prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini.


La participació social en el Congrés va fer que, sobretot en els actes no estrictament acadèmics, esdevingués un acte d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana.

En aquesta foto l'exposició del setmanari  La Ilustració Catalana.-
Una altra conseqüència del Congrés fou que l'ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gairebé gens d'oposició arreu dels Països Catalans.
 Com a conseqüència d'això es produí un gran avanç del català en tots els àmbits. 

Més endavant, durant la dictadura franquista, l'acceptació d'aquestes normes també féu possible l'ensenyament clandestí del català i que, acabada la dictadura, es produís una ràpida i intensa represa gràcies a l'extensió de l'alfabetització en català aconseguida i pel prestigi que aquesta havia donat a l'idioma.





A. Bonilla y San Martin
Catedratic de la Universitat de Madrid.





J.Foulché-Del Bosch

Director de la Revue Hispanique.-




D.A. Guarneiro
Professor de la Universitat de Pavia.








Teodoro Llorente
Poeta i cronista valencià





Mossèn Miquel Costa i Llobera.

Eximi poeta mallorquí




M. Pere Vidal, de Perpinyà
Erudit arxiver dels Pirineus Orientals.





M. Amadée Pages

Professor de Liceu de París







Mossèn Esteve Casaponce
Rector d'Arlés- Sur-Tech
Pirineus Orientals








M. Joseph Calmette
Professor de la Facultat de Lletres
de la Univeristat de Dijon.-





D. Joan Palomba
Mestre d'estudi L' Alguer (Sardenya)










D. Juli Delpont
Escriptor de Perpinyà





D. A. Ciuffo ( Ramón Clavellet)
Escriptor de L' Alguer (Sardenya)




























Entrada de la comitiva al Parc Güell.-































El Cor  "Nova Catalonia" dins el Congrés del 1906.-

Al principi, el tema del Congrés havia de ser la sintaxi, però, per la manca d'especialistes del país, s'amplià a tota la gramàtica i després a tota mena de qüestions relacionades amb el català, i esdevingué internacional. 
Les comunicacions es distribuïren en tres seccions, la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.






La nostra sardana.-





Sortida del Parc Güell de cara a Barcelona.-



Secció Filològica del Congrés.-




Secció Literària del Congrés





Secció Social i Jurídica del Congrés.-


Dr. Saroihanday. Professor del liceu de Versalles.-








Mossèn N. Blazy, rector de Nohedes (Conflent).-





El Congrés també fou l'avinentesa en què Pompeu Fabra s'acabà de fer conèixer públicament.
Significà un plebiscit nacional a favor dels lingüistes que havien de dur a terme la codificacióde la llengua catalana i a favor de la normalització lingüística.










D. Mateu Obrador i Benassar.
Arxiver de la Diputació de Palma de Mallorca.-





D. Joan Torrendell
Publicista de Mallorca.-







Poema de Francesc Bartrina  en memòria del  felibrenc Alfons Tavan i recordat en el Congrés.-




Poema de Ramon-Enric Bassegoda i Amigó enaltint la gloria de Catalunya a l'època de Jaume I.-





























Els actes no acadèmics del Congrés consistiren en la sessió inaugural, al Teatre Principal; la inauguració de l'exposició del llibre català, al Palau de Belles Arts; un garden-party al Parc Güell, amb música popular i sardanes; una Festa del Teatre Català, al Teatre Principal; una Festa de música popular i un dinar per als congressistes estrangers al Tibidabo.-





























Amb la inauguració d'una làpida dedicada a Jacint Verdaguer; la sessió de cloenda; una recepció al Saló de Cent, de la Casa de la Ciutat; excursions a diferents poblacions i una recepció a l'Ateneu Barcelonès, s' arribà al final del Congrés.-

COMIAT
Germans de la gloriosa Catalunya,
els de l' illa daurada i el Rosselló,
els de l' Alguer, que separa el mar i allunya,
però l'oblit de vostre origen, no;
per a record d'aquest venturós dia,
per la partida solament amarga,
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d' Ausias March.
                               Teodor Llorente.-











Aquesta foto de la castanyera venent castanyes al costat de les làpides, també del 1906, de regal.-




































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada