Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 6 de desembre de 2016

ALMANACHS DE L' ESQUELLA DE LA TORRATXA (1889-1900) I MANEL MOLINÉ I MUNS (1833-1901)




Primer Almanac de l'Esquella de la Torratxa del 1889 . 
Portada dibuixada per Manel Moliné en format 210 x 140 mm.-



Contraportada del mateix Almanac.-



Almanac del 1890 de L'Esquella de la Torratxa.
Signada per Moliné.-


Contraportada de l' Almanac del 1890.-

"Sempre avant, Avant sempre"
és el lema de l'Esquella creat per  Josep Triadó que figura ja en la portada de l'anuari del setmanari.


















Detall del lema del setmanari: 

"Sempre Avant, Avant Sempre. "













Almanac de l' Esquella del 1891.
Portada  dibuixada per Moliné,.










Contraportada del mateix Almanac del 1891.-



Almanac de l' Esquella del 1892 dibuixada per Moliné.-



Contraportada de l' Almanac del 1892.-




Almanac de l' Esquella del 1893 dibuixada pel mateix Moliné.



Contraportada de l' Almanac del 1893.-



Almanac de l' Esquella del 1894 dibuixada per Moliné.-

La fiesta era típica ja en aquells anys.






Contraportada de l' Almanac del 1894.-




Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1895 dibuixada per Moliné.



Contraportada del mateix Almanac del 1895.



Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1896.
Portada  dibuixada pel mateix Moliné.




Contraportada de l' Almanac del 1896.- Un altre escena costumista.


Portada de l' Almanac de l' Esquella de l' any 1897 dibuixat per..... ?

Aquí no apareix el nom de l' insigne dibuixant per?

Vegeu    TIMOS DE L' ESQUELLA








Contraportada del mateix Almanac del 1897, aquest sí, signat per Moliné. El meu preferit.-









Almanac de l' Esquella del 1898  dibuixat per Moliné.








Preciosa escena costumista d'en Moliné com a contraportada de l' Almanac del 1898.




L' Almanac del 1899 no el tinc al sac i per possar una imatge dolenta.....


Aquest és de l' Almanac del 1900 i no està dibuixada per Manel Moliné, segurament ja debia tenir problemes de salut aleshores.-




Contraportada de l' Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1900.-



Manuel Moliné i Muns  va néixer l' any 1833 a Barcelona i va morir-hi el 1901. L' Esquella de la Torratxa li va dedicar integrament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat ,tan a la Campana de Gràcia com a l' Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s' havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies.




Fotografia del cadàver de Moliné en la contraportada del nº 1164 dedicat integrament a ell. Era molt normal a l'època aquest tipus de  divulgació post mortem.





















Els seus companys de viatge de l' Esquella escriuen sobre ell en aquest nº del 3 de maig del 1901, visiblement afectats per la seva absència.




Manuel Moliné i Muns va néixer a Barcelona el 1833. Fill d'Ignacio Moliné, dedicat a la passamaneria, i Antonia Muns. Es casà amb Josefa Petit i tingueren dos fills, Manuel, casat amb Dolores Villar, i Leocadia que morí de pleuropneumònia l'onze de novembre de 1878, als vint-i-un anys. Durant un temps visqué al carrer Lauria, 46, 4t de Barcelona, però posteriorment canvià la seva residència al carrer del Carme, 38, 4t.













El darrer retrato del nostre gran dibuixant, en Manel Moliné  Muns publicat al nº 1164 corresponent a l' Esquella de la Torratxa del  3 de maig de 1901. Ell va morir el 26 d' Abril del 1901. 






























La màxima creació de Manuel Moliné en el terreny de la caricatura fou la de l' alcalde Francesc de P. Rius i Taulet. Aqui presenta tot el consistori municipal en plena gatzara durant l' Exposició Universal de Barcelona de l' any 1888.







Alguns dels seus dibuixos.









En Rius i Taulet un altre vegada, obsesió de tota la seva vida.

Els Homes de la Campana, entre ells, el nostre dibuixant, Manel Moliné en el nº 2.

1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia") 

2. M. Moliné (Dibuixant) 

3. J. Roca i Roca (Escriptor) 

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant) 

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor) 

6. E. Junoy (Escriptor) 

7. J. Burgas (Escriptor) 

8. R. Miró (Dibuixant) 

9. Pere Bonet (Gravador) 

10. J. Serra Constansó (Escriptor) 

11. Marian Foix (Dibuixant) 

12. J. Bas i Socías (Escriptor) 

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant) 

14. C. Cornet (Dibuixant) 

15. N. Vàzquez (Dibuixant) 

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant) 

17. J. Robert (Dibuixant) 

18. Gabriel Alomar (Escriptor) 

19. Pere Inglada (Dibuixant) 

20. A. Samblancat (Escriptor) 

21. R. Opisso (Dibuixant) 

22. J. Roure Torrent (Escriptor) 

23. J. Segrelles (Dibuixant) 

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor) 

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor) 

26. Lluís Capdevila (Escriptor) 

27. M. Marinello (Escriptor) 

28. M. Solano (Gravador) 

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)





En Manuel Moliné i Muns, encara que no es tracta d' un dels tres grans de la segona meitat del segle XIX, Padró, Pellicer i Planas ( aquest darrer més com a dibuixant de la bona societat), no queda gaire endarrera. Havia col.laborat també a El Cañón Rayado (1859-1860), Un Tros de Paper, La Flaca i La Mosca Roja, i a l' edició de diversos Singlots poètics de Pitarra.

Els comentaris sobre Manuel Moliné són extrets de la gran obra de Lluís Solà i Dachs: " L' Humor Català" Vol. I pàg 74.-


Personalment, disenteixo un xic d' aquesta opinió d'en  Solà i Dachs, al menys com a portadista d' aquestes deu meravelles d'  almanacs de l' Esquella es demostra que per alguna cosa van confiar en el seu mestratge i bon criteri estètic.

Per altre banda dibuixos perduts en el temps com aquest ho diuen tot. Pijus.-

















2 comentaris: