Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 14 de desembre de 2016

Antoni Llucià Bussé un cas com un cabàs

ANTONI LLUCIÀ, FILL DE CAPELLADES,
UN DELS MÉS FAMOSOS AVENTURERS
DEL MÓN, ACABA DE MORIR EN UNA CASA
DEL PASSEIG DE GRÀCIA:

Ha estat, a estones, mariner, aviador, militar, diplomàtic, capellá, jurisconsult, literat, Comte, Marquès, Duc, Baró, Princep i Rei.

" Què més voleu? I a més, casat una pila de vegades, reclamat per tots els jutjats del món, habitant de presons i manicomis, i finalment, un senyoràs comme il faut,amb tres automòbils, casa pròpia, és dir, cases pròpies i enterrat diumenge, amb un enterrament de segona classe, en el qual anaven deu capellans, un col.legi, deu acompanyants i vint-i-cinc cotxes."


"A honor seva cal dir que ha estat en el seu ram d'un virtuosisme, si fa no fa infal.lible. Dintre la relativitat de l' ofici, ha jugat net. No ha vessat ni una gota de sang i ha fet vessar tan poques llàgrimes com ha pogut. No ha dut mai un ganivet a la butxaca i sentia repugnància pels afers de "menor quantia". Aspirava als afers que no estaven a les mans de tothom. El que perjudicarà més la seva fama és el rastre de casaments desfets. Les aventures d'altre ordre li han valgut, àdhuc per part de la víctima, una admiració inconfessada però evident."




















La imaginació de Llucià en saber-se enamorar perdudament era inesgotable. En aquella farsa va fer tots els papers. A l'Havana va casar-se com a capità de vaixell. El casament va costar-li fer de marit tres dies, cobrant-se el sacrifici amb uns milers de pessetes. Al Brasil, fent-se passar pel novelista Amado Nervo, va casar-se amb la filla d'un gran navier. Va desaparèixer a l' endemà amb els diners del dot i amb les joies. Com a aviador militar de la mirina anglesa, es deia Mister Harrison, va casar-se al Perú amb la filla de l'empressari d'una plaça de braus. La seva desaparició, aquesta vegada va ésser més tràgica. La núvia va tornar-se folla. 
A Montevideo, amb el nom d' Orland de la Riva, va casar-se amb Agnès Prieto. Aquesta vegada va guanyar-hi les joies i vint mil pesos. Com a record, envià a la muller les paperetes de l' empenyorament. A Venezuela volia casar-se amb la filla d'un pescador de perles, però la cosa no li va pas  anar com una seda."


"Casat amb una neboda d' En Dato i apadrinat pel comte de Romanones, durant el viatge de noces va acudir-se-li d' assegurar la vida de la seva nova muller. Si aconseguia l'acceptació per part de la Companyia d´Asssegurances era un negoci rodó, la muller era cardiaca fins al cap d'amunt. Un petit trasbals podia matar-la. Calia fer, doncs, una asseguraná forta.
Al mateix hotel de Madrid trobà una dona que s'assemblava vagament,molt vagament, a la seva muller, però que tenia un aspecte ben envejable. Va utilitzar-la per portar-la al reconeixement mèdic de la Companyia.
No hi havia, cap mena de tara.L' assegurança fou closa a 500.000 pessetes. Però el mig milió per a Llucià era un afer urgent i la crisi cardiaca de la seva muller no s'accentuava. Feu desaparèixer de la seva cambra totes les joies. El disgust fou decissiu. Llucià cobrà el mig milió sense inmutar-se. Aquesta és potser la taca més negra de la seva història."



"A Saint Maurice arribà a fer-se passar per Rei d' Espanya. Es caracteritzà bé i es disposà a fer aquest paper tan compromès en el qual reeixí a gust dels espectadors. Va fer de Rei només unes hores. La cosa era perillosa. Havia de fer-ne el temps indispensable per ensibonar l' amo de l' hotel i algún client de tradició monàrquica insubornable. La seva "real" presència no ha deixat un record massa falaguer a l'amo de l' Hotel de Saint Maurice. Va deixar-hi un compte fabulós, que al Palau de Madrid  ni al de Pedralbes no en voldran respondre.... "

La cosa ja venia de família.

















Després de llegir a Sergi Doria em quedo amb aquest petit fragment i la resta el deixo per el periodista de Imatges de l' any 30, potser per proximitat, per frescura o potser...... si, és això per simpatia cap el personatge.
 Vosaltres mateixos. (Pijus)



"En su haber, tirando por lo bajo, ciento nueve timos. Por hacer la lista corta: en enero de 1920 estafa 60.000 pesetas al Banco de Vizcaya, en Bilbao; pocos días después, 64.661 al de Barcelona; y 49.360 al Hispano-Americano. Peccata minuta al lado de las 200.000 pesetas que distrae en 1922... Y es que su especialidad son los cheques falsos. Razón por la que los mejores momentos de su vida son aquellos tres o cuatro minutos de espera ante la ventanilla mientras examinan la firma falsa y la dan por buena. Para él, esos instantes valen más que las pesetas y explican que llegara a dejar este mensaje en un banco: Si me hubiesen dado la llave de la caja fuerte, el dinero seguiría allí porque no me gusta llevármelo tan fácilmente."  (Sergi Doria)












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada