Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lambert Escaler i Milà Vilafranca del Penedès (1874-1957). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lambert Escaler i Milà Vilafranca del Penedès (1874-1957). Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de novembre del 2014

Lambert Escaler i Milà ( Vilafranca del Penedès 1874-1957)








Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot de Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de Josep Campeny. Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època (El mestre està malalt!, 1900). 









Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà (1903) i comercialitzà (se'n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona). Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú (1949) i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona (Museus d’Arts i Indústries Populars). Malgrat la gran qualitat de la seva obra modernista, fou una figura marginal i orientà la seva activitat vers el camp de les arts decoratives. ( Enciclopèdia Catalana)



L’any 1874 naixia a Vilafranca l’escultor, decorador i autor teatral, Lambert Escaler. Fill de Benet Escaler i Paula Milà, tingué un germà, Arcadi, més gran que ell. L’any 1881, amb només 7 anys d’edat, es traslladà amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on els seu pares obriren una sastreria de complements teatrals. Inicialment es van instal·lar al carrer Ferran i poc després regentaren al carrer Raurich “El Ingenio”, una botiga de regals i complements de carnestoltes i festes populars com màscares, serpentines, gegants i capgrossos, sorpreses, maniquins, etc. que encara existeix actualment amb el mateix ambient entranyable. Va casar-se amb Elvira Subirachs a l’edat de 30 anys amb la qual va tenir dues filles, Marta i Mercè.






Com escultor va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb els quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial. Quant a la formació acadèmica, el seu pare Benet Escaler, escultor aficionat, fou el seu primer mestre. Posteriorment fou deixeble de l’escultor Josep Campeny i Santamaria. També cal destacar en aquest moment de formació, el paper del seu oncle, el dibuixant humorístic i comediògraf Ramon Escaler i Ullastre. A partir de la decadència del moviment modernista començà a col·laborar amb arquitectes a Barcelona i a Madrid, dissenyant algunes de les escultures que decorarien les façanes dels seus edificis. El Museu del Modernisme Català de Barcelona exposa 80 peces seves.










Són de La Ilustració Catalana Any IV.1906. Lambert Escaler i Milà tenia 32 anys.-





































Malauradament, la faceta d’escriptor teatral de l’artista no és gaire coneguda, la seva trajectòria s’inicià amb la publicació en diaris i revistes locals de petits treballs els quals denominava “pessigolles” . Molt aviat, però, va decidir introduir-se en el món pròpiament teatral, per la qual cosa redactà obres una mica més ambicioses, però que seguien el mateix tarannà popular i lleuger de sainets. La seva estrena es va fer al teatre Romea, amb Lo meu criat.. Escaler va escriure molts títols: Una poma per la set, L’Amic Cirera, La família Grill, Els Últims Rovellats, Dit i Fet, Homenots, Pessigolles, Ninorets, Els quatre amics d’en Rodó, Flors i Papallones, Les píndoles daurades ó El Cavaller, Victòria i Pau, El brot de Farigola; així com els monòlegs Les astúcies d’en Titella o un dimoni d’estar per casa i Entreacte. 

A banda de l’escultura i el teatre, Lambert Escaler mantingué lligams estrets amb la cultura popular. Cap als anys 30, tornà a treballar a l’Ingenio, la botiga que regentà el seu pare, participant en la confecció de capgrossos i gegants, encara que moltes d’aquestes obres ja no es conserven. Va realitzar els capgrossos de Vilanova i la Geltrú.

Lambert Escaler va destacar, també, en la decoració de tota mena d’espais i esdeveniments, des de cases, diorames, balls de màscares fins a estands de fires de mostres. Va morir a Barcelona l’any 1957. 

 Vilaweb (15-08-2013)







































































LAMBERT ESCALER I OLOT

I per qui tingui calés............................ peça de col.lecionista