Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERIODICHS CARLINS DEL XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERIODICHS CARLINS DEL XIX. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de març del 2011

LO MESTRE TITAS 1900

LO MESTRE TITAS  1900
LO MESTRE TITAS  1900

LO MESTRE TITAS  1900
LO MESTRE TITAS  1900
LO MESTRE TITAS  1900


LO MESTRE TITAS  1900

LO MESTRE TITAS 1897















LO MESTRE TITAS 1897






































Lo Mestre Tites fou un setmanari carlí publicat en català a Barcelona en diverses èpoques. En la primera època, el maig de 1868, es tractava d'una publicació humorística. Novament es publicà com a setmanari polític, amb forts atacs a liberals i republicans, de 20 de novembre de 1868 a 27 d'abril de 1872, quan fou prohibit. Tornà a sortir novament del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i novament del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900, suspès novament per ordre governativa. Un dels seus articulistes era Joan Bardina i Castarà i mostrà una actitud favorable a l'autonomia de Catalunya.



Fou encara novament editat a Manresa del 23 de març al 10 d'agost de 1907. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment el 1911.




LO MESTRE TITAS 1897

LO MESTRE TITAS 1897
LO MESTRE TITAS 1897

LO MESTRE TITAS 1897

dissabte, 12 de març del 2011

EL NUEVO CRUZADO, BARCELONA (10-3-1896) 25 X 35 Cmts.




























El carlisme fou un moviment que nasqué a la mort de Ferran VII, entre els qui defensaven la legitimitat de Carles V, germà d'aquell, enfront dels drets de la filla Isabel II, tot i que certament podríem trobar el seu naixement ideològic uns anys abans, ja a partir de 1823. Va ser la lluita dels qui volien eliminar l'Antic Règim i els que volien mantenir-lo, la lluita entre el capitalisme emergent i la defensa de valors ancestrals.


La política liberal de les desamortitzacions beneficiava a una minoria, era representada pels comerciants i nous burgesos, únics que podien optar a la compra dels béns de l'església i del comú, mentre empobria a la majoria de les classes populars, majoritàriament pagesos, que a més eren destinataris de nefastes polítiques agràries liberals. El 1833, el suport de l'Esglesia al moviment carlista també fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, que no admetia la llibertat de cultes, com tampoc la separació entre Església i l'Estat.




Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou un dels caps militars de les revoltes carlines. Conegut popularment a la zona del Maestrat i les Terres de l'Ebre com "lo Tigre del Maestrat", Cabrera destacà per la seva gosadia i dots de comandament. 
















EL LEGITIMISTA ESPAÑOL, BUENOS AIRES (5-09-1898)