Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....
Revista semanal ilustrada veié la llum a Barcelona el dia 9 d’octubre de 1923 i fou dirigida inicialment per Josep A. Trabal, Miquel Cabeza i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada deportiva.
Nº1
Els articles d’opinió anaven signats pel propi Trabal, que reivindicava la pràctica de la cultura física d’acord els ideals higienistes. A l’editorial del primer número es manifesta que pretenen alternar el comentari tècnic amb el detall anecdòtic. Era escrita en castellà amb continguts d' aquí. Nº2
Nº3
Comptà amb redactors prestigiosos especialitzats, com
Lluís Meléndez (atletisme) o Spectator (futbol) i més
endavant s’hi incorporà José Luis Lasplazas. Tenia col·laboracions i
corresponsalies a Madrid i a l’estranger. Nº4
Era un setmanari
multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol. Comptava amb una
secció gràfica molt ben il·lustrada a càrrec del fotògraf esportiu Gaspar i
lluïa unes magnífiques cobertes a color dibuixades per Segrelles, Cervelló o
Giner, amb imatges dels esportistes del moment. Nº5
Tenia la
redacció i administració a la Ronda Sant Pau, número 42 de Barcelona. El número
solt costava 50 ctms. i la subscripció trimestral a Barcelona 6 pta. Cada
número tenia 16 pàgines i era imprès a dues columnes, amb cobertes a
color. A partir del número 25, redueix les pàgines i les cobertes s’imprimeixen
en blanc i negre, fins al número 31 del 5 de maig de 1924 en que es deixa de
publicar.- Nº6
Ressenya de M.
Lluïsa Berasategui. Directora de la Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de
Catalunya Nº7
Nº 8
Nº 9
Nº 10
Nº 11
Nº 12
Nº 13
Nº14
Nº 15
Nº 16
Nº 17
Nº 18
Nº 19
Nº 20
Nº 21
Nº 22
Nº 23
Nº 24
Nº 25
TOMO SENCER
Salvador Lozano en el combat contra Victor Young al teatre Olympia, Barcelona, 1935. ( cedida per Miquel Muñoz Montoliu)
Del beisbol en diu: " deporte exótico"
Salt prodigiós de Samitier.-
Cursa de motos Monistrol-Montserrat, any 1924.-
El gran dibuixant i cartellista José Segrellés que treballava per Sports, entre d' altres publicacions.-
Parlar tan dels Jocs Olímpics de París com de Tarzan està ampliament documentat a la xarxa, però, potser no tanta gent, coneix l'impacte mediàtic que va causar en la premsa catalana, l'any 1924, la participació en els Jocs d'un jove nedador anomenat Johnny Weissmüller. De fet, segurament, per les generacions actuals, ni els Jocs Olímpics de París de 1924, ni Tarzan, ni tan sols el nóm de Johnny Weissmüller els dirà gran cosa, però als meus pòtols místics estic segur que sí. En el enllaç de sota, teniu un interessant article sobre els Jocs de la VIII Olimpíada.
En la biografia oficial de Johnny Weissmüller trobareu tota la informació de la seva vida, amb multitud de fotos de la seva etapa de nedador olímpic i com a actor interpretant el famós personatge de "Tarzan".
"En París, sus hazañas y su carisma, combinados con las rutinas de buceo cómicas con el amigo Stubby Kruger que realizó para las más de 10,000 personas entre los eventos, lo convirtieron en la estrella de los Juegos Olímpicos."
" Y así se convirtió en uno de los primeros atletas superestrellas del mundo, ya que fueron los primeros Juegos en ser cubiertos ampliamente por un cuerpo de prensa internacional de más de 1000 periodistas."
"En los Juegos Olímpicos de París de 1924, ganó 3 medallas de oro de estilo libre: en los 400 y 100 metros individuales y el relevo de 800 metros, y una medalla de bronce para el waterpolo. Sigue siendo el número uno en la lista de medallistas de oro olímpicos por haber medallado en dos deportes. El presidente francés Doumergue también le otorgó una mención especial y una medalla a la excelencia atlética."
"Claramente, todos estuvieron de acuerdo, Johnny Weissmuller fue la estrella de los Juegos Olímpicos de 1924. Por primera vez, un nadador había robado el espectáculo a todos los otros grandes atletas. Tenía su lugar en la historia; todo el mundo lo sabía " (del libro" Jóvenes campeones olímpicos "
"El 9 de julio de 1922, Weissmuller se convirtió en la primera persona en romper la barrera de los minutos en el estilo libre de 100 m, marcando 58.6 segundos y rompiendo el viejo récord de 1: 00.4 por casi 2 segundos, un gran hito en el logro deportivo. Rompió la marca nuevamente en 1924, marcando 57.4; un récord que se mantuvo durante casi 12 años, hasta el día de hoy una hazaña sin igual. Y, el 23 de junio de 1922, Johnny estableció un tiempo de mar abierto de 100 yd de 52.8 segundos que se mantuvo durante muchas décadas después"
Estadi Du Colombes on es celebrà la VIII Olimpiada.
En el dia de la inauguració dels Jocs.
El setmanari Sports feu un seguiment dels Jocs, en aquell estiu del 1924, enviant corresponsals a París. En els nº42 i 43 del setmanari, corresponents al 21 i 28 de Juliol de 1924 trobem el gruix del reportatge que aquí presento.
"Si s'ha d'esmentar, el nom d'un esportista que va deixar la seva petjada en aquests Jocs, va ser sens dubte, el finlandès Paavo Nurmi, reconegut com el més “gran de tots els temps”, el qual en aquest esdeveniment de París, va aconseguir guanyar 5 medalles d'or en les proves de 1500 i 5000 metres, amb un interval entre ambdues, inferior a una hora, deixant constància de la seva gran capacitat de recuperació A més de guanyar la prova Cros Country Individual i la de relleus de 3 x 3000 metres, va finalitzar la seva memorable actuació, amb la consecució d'una cinquena medalla, en el Cros Country per Equips"
El nom dels atletes britànics, Harold Abrahams i Eric Lidde, participants en aquests mateixos Jocs, i les històries dels quals vos sonaran com a protagonistes de la pel.lícula "Carros de Foc"
"(..) Se sale para la carrera. La piscina está callada, parece un sepulcro faraónico lleno de siluetas petrificadas. Momentos de emoción. El megáfono, o el haut-parleur, como se quiera llamarle, pide un minuto de silencio. Es inútil. Los nervios se oyen crugir. Tan solo un flemático reporter americano recoge a tecletazos lo solemne del momento con su irreverente maquinilla de escribir. El "alea jacta est" se ha lanzado. Weissmüller ha salido, tranquilo en un esfuerzo de serenidad, hasta los cincuenta metros, Johnnye sigue a la expectativa. Vira con imperceptible ventaja, una delantera tan nimia, tan infima, que desata el aquelarre de las voces americanas. "Come on Johnnye", "Come on Johnnye" por mil voces , por toda la piscina, desgañitandose. Es un barullo infernal. Las americanas, menudas, gráciles, han tomado gestos bárbaramente torturados por la angustia del momento, se han vuelto feroces, gritando a todo pulmón: "Come on Johnnye". Y Johnnye, a los setenta y cinco metros lleva ya una franca ventaja, y procura conservarla sin forzar, nada desenvuelto, mirando a una parte y a otra, previniendo las sorpresas y oyendo la cantinela que le anima desaforada. Y Johnnye llega vencedor, sonrie, da la mano a su viejo antagonista Kahanamoku, la cierra después a Borg que se la ofrece en un ademán bastante ridiculo por la etiqueta forzada y sale del agua por la escalera sin disimular su cansancio, sonriendo, mientras las lindas girls saltan de puntillas viendo pasar vencedor al idolo americano,(...)" Així referia el reporter del "Sport" la cursa dels 100 metres lliures que Weissmuller guanyà aquell dia amb la medalla d'or. Està clar que la natació, Johnny Weissmüller, i tot el equip americà causaren un gran impacte en els periodistes de tot el món i està clar al món sencer.
La simpatia dels nedadors americans es feu notar en ambdós sexes.
La delegació espanyola va estar composta per 82 esportistes entre els quals, solament hi havia 2 dones, que van participar en atletisme, futbol, waterpolo, boxa, vetlla, tennis, hipica, salts, tir, rem, natació, esgrima i lluita, l'actuació de la qual va ser molt deficient, no aconseguint cap medalla.
No així, la selecció de futbol de la República Oriental de l' Uruguai que van guanyar l' Or Olímpic aquell any 1924, davant la sorpresa de tothom.
