Neix a Barcelona el 1874. El 1898 es va casar amb l’escalenca Francesca Alonso. És de suposar que uns anys abans ja es devia establir a l’Escala ja que el seu pare hi consta com a resident. Un cop instal·lat a l’Escala Josep Esquirol comença a desenvolupar una notable activitat fotogràfica al costat d’altres ocupacions, com col·leccionista de peces d’Empúries, venedor de joies, criador de galls, i més tard, proveïdor d’accessoris d’electricitat, recanvis de la casa Ford i benzina per als primers cotxes.
La botiga estava situada a l’antic carrer Major, núm. 7, a l’actual carrer Enric Serra. L’estudi de fotografia era al carrer de la Torre. En Josep Esquirol no solament va ser un retratista d’estudi, sinó que va sortir a documentar tots els esdeveniments de la vida quotidiana. Destaquen entre les seves nombroses fotografies les sèries dedicades a l’ambient marinera a l’antic port de l’Escala, l’inici de les excavacions a Empúries i l’excepcional i molt coneguda col·lecció de caps d’estudi, veritables retrats de creació dedicats als vells pescadors amb cares solcades d’arrugues.
Va col·laborar en nombroses activitats culturals i artístiques. L’any 1910 el trobem com a membre de la delegació a l’Escala de la Junta de Museus de Barcelona, des d’on, junt amb el metge local Rossend Pi, col·laboraria amb Josep Puig i Cadafalch en l’inici de les excavacions oficials i impulsaria la creació d’un museu local. Participà també en l’edició de la revista Costa Brava dirigida per Josep Ballesta Calafat, en la que també hi col·laborà Víctor Català, Josep Puig i Cadafalch, Adrià Gual i Octavi Saltor. Josep Esquirol va morir l’any 1931, als 57 anys.
Indiscutiblement el seu millor legat han estat les fotografies. L’any 1990 Lluís Vilabrú i Josep Clos cediren a l’arxiu prop de 800 negatius que havien Salvat de la destrucció uns anys abans. Després, l’Ajuntament adquiria 500 negatius a Josep Mª Cortal i 1.300 a la Fundació Miró que l’any 1990 organitzaven la Primavera Fotogràfica dedicada a Esquirol en l’apartat de fotografia antiga.
" (...) els personatges que Esquirol va fotografiar per a la seva sèrie de caps d'estudi oferien un testimoni lúcid d'aquest moment."
" (..) L'aproximació al retrat en la formulació dels caps d'estudi és un tema que en la pintura i sobretot en el dibuix té una llarga tradició. (...) Santiago Rusiñol, Eusebi Arnau, Anglada Camarasa o Josep Lluís Pellicer, entre molts d'altres, signen, als primers anys del segle XX."
"(..) Més enllà de les idees estètiques, però, aquest nou tractament suggereix una lectura dels personatges molt propera al documentalisme social, (...)"
"(..) Per els caps d'estudi, l'autor va escollir intencionadament apartar els models del seu context, la qual cosa ja constitueix per si mateixa un propòsit estètic i narratiu. En destaca la neutralitat del fons, (...) cal destacar també l'actitud natural dels models, sense cap indici d'escenificació i magnificant la seva expressivitat més autèntica, (...) l'enquadrament de les figures és molt proper, a la cerca d'un testimoni que ens recorda el què més tard es va anomenar retrat psicològic, alguns en un eloqüent primer pla. Com a resultat, els seus caps d'estudi es mostren amb un impacte i originalitat extraordinaria."
D'altres personatges catalans de la mateixa època que els caps d'estudi de Josep Esquirol
Fonts documentals: Museu de l' Escala
DIPUTACIO DE BARCELONA
TODOCOLECCIÓN
